El passat 17 de març, l'actor català Jordi Sánchez va emocionar a tots amb una fotografia que va compartir en el seu compte d'Instagram, molt més prim, per anunciar que havia guanyat la batalla al coronavirus. Un dur episodi pel qual Sánchez ha estat ingressat fins a 24 dies a l'UCI. Un pas per l'hospital del que ara n'ha parlat. Ho ha fet durant el matí del dissabte 27 de març en una entrevista que ha concedit al programa de Catalunya Ràdio, El Suplement, on ha revelat el pitjor moment que va viure mentre lluitava per la seva vida. 

Jordi Sánchez en una fotografia del seu Instagram

Jordi Sánchez en una fotografia del seu Instagram

"Sóc a casa meva, que és una cosa que desitjava amb bogeria. Porto aquí deu dies i estic molt content". Així de feliç s'ha mostrat Jordi Sánchez després de vèncer el coronavirus. Una malaltia de la que es va encomanar, segons ha comptat a Roger Escapa, en el rodatge de la pel·lícula Señor dame paciencia, ara convertida en sèrie: "Ens posaven el bastonet pel nas i ens miraven amb lupa, però hi ha un moment en el que has de treballar sense mascareta. Quan te la treuen no saps si la persona que tens davant està o no infectada. Jo el vaig agafar i cinc o sis persones més també", ha revelat.

Jordi Sánchez, Instagram

Jordi Sánchez en una fotografia del seu Instagram

Jordi Sánchez en una fotografia del seu Instagram

Jordi Sánchez en una fotografia del seu Instagram

Una complicada situació per la que va ingressar d'urgències a l'hospital. "Els quatre primers dies són com una grip. Jo tampoc vaig tenir gaire febre, però no acabava de trobar-me bé". Un pronòstic que va empitjorar amb el pas dels dies, fins que els metges el van posar en coma induït. "He estat dormint tota l'estona i he tingut uns somnis terribles", ha confessat Sánchez. En aquest sentit ha explicat que el pitjor moment va ser quan es va despertar. "Vaig pensar que el meu fill estava mort. Estava trist i fet un merda. Fins al tercer dia no em vaig atrevir a preguntar si el que havia somiat era cert. Després em van dir que no i em vaig posar a plorar". Uns somnis, ha explicat Jordi, fruit de la gran quantitat de medicaments que va haver de prendre. "Estàs tan drogat que tot el que somies et sembla real. És terrible. Perds la noció del temps i al·lucines. Fins i tot vaig arribar a fer els papers per enterrar el meu fill". Un duríssim episodi que per a sort de l'actor ja forma part del passat. I nosaltres ens n'alegrem.