Poques sèries espanyoles han demostrat que els diners no només es guanyen actuant, sinó repetint. La que se avecina és el millor exemple de com un producte televisiu pot convertir-se en una màquina de generar ingressos per a actors, productors i cadenes més enllà dels rodatges. I el propi Jordi Sánchez, conegut per interpretar Antonio Recio, ho va deixar clar en una frase que ha redefinit el debat: “Un actor pot emportar-se 50.000 euros a l’any només per reposicions”. Aquesta dada és, en realitat, el centre d’una realitat poc explicada: la televisió en obert, quan funciona, imprimeix bitllets.
Des del seu estrena el 2007, La que se avecina no ha deixat d'emetre capítols, reposicions i maratons en pràcticament totes les franges imaginables. Són 178 episodis, però el nombre real de passis supera amb escreix qualsevol llista tradicional. Només els capítols compresos entre la temporada 7 i la 12 acumulen més de 15.500 reposicions entre FDF, Telecinco i altres cadenes. I aquí ni tan sols hi entren les plataformes com Amazon Prime Video o Disney+, que també tenen els drets i multipliquen l'exposició del producte. Aquest volum massiu d'emissions, que no ha disminuït en gairebé dues dècades, explica per què els ingressos per drets d'imatge són tan elevats. No es tracta d'èxit puntual: és economia a llarg termini.
L'efecte econòmic de les reposicions
La llei de propietat intel·lectual ho estableix amb claredat: cada vegada que un capítol s'emet, els actors reben diners. I en aquesta sèrie, la freqüència d'emissió és tan alta que, segons representants consultats per diferents mitjans, els guanys anuals oscil·len entre els 20.000 i els 50.000 euros només en drets. No importa si ja no hi són a la sèrie, no importa si fa anys que la van gravar, el xec arriba igual, perquè els espectadors no es cansen de riure amb una sèrie que ha marcat la història televisiva espanyola.
La diferència està, és clar, en el pes del personatge. Algú episòdic guanya menys; un personatge fix entra directe a la franja alta. I hi ha qui guanya fins i tot per duplicat: actors com José Luis Gil, presents també a Aquí no hay quien viva, reben ingressos d'ambdues sèries.
Els salaris per capítol, un terreny més discret
Del salari real per episodi se'n sap poc. Són xifres privades i no estan sotmeses a controls públics. Algunes veus, com Mariano Alameda, han explicat que a Aquí no hay quien viva cobrava entre 2.000 i 3.000 euros per capítol, referència que permet estimar una xifra similar —encara que una mica superior— per als protagonistes actuals de La que se avecina.
Així doncs, si algú vol entendre per què aquesta sèrie continua sent una mina econòmica, n'hi ha prou amb mirar els números: rodar dóna diners, però repetir, en aquest cas, en dóna moltíssim més.