Jordi González està gaudint de la seva tercera vida professional. Va començar en català de jove, va marxar a Madrid i ara torna a fer TV en la seva llengua materna al Col·lapse, el gran programa d'entrevistes nocturn de TV3. A Barcelona, la seva ciutat, ha treballat a les tres grans teles: el seu debut televisiu va ser el magazín diari La palmera de TVE-Catalunya. A TV3 va fer el programa de migdies Això no és tot i el late night Les 1000 i una, i a 8tv va fer Vitamina N i La Via Làctia. Aquests cinc són tots programes d'autor, on Jordi González no només posava la cara sinó que hi posava la personalitat, els continguts, l'estil González que l'ha convertit en un dels millors presentadors catalans d'entreteniment, amb Andreu Buenafuente i Xavier Sardà. Amb aquests dos fora de la TV, González als 65 anys dirigeix i presenta Col·lapse, un encàrrec de Ricard Ustrell per fer tenir els millors col·laboradors, entrevistats i taules d'actualitat de la setmana. Una feina difícil i amb molta competència.
Aquest diumenge l'equip no haurà d'estar amb l'ai al cor mirant les dades d'audiència perquè no se sabran fins dilluns a causa del canvi d'hora d'aquesta matinada. Si Col·lapse s'hagués emès en directe hauria rebentat audímetres connectant amb els aldarulls a la Plaça Catalunya de joves vàndals robant botigues i cremant mobiliari urbà. González ha fet tota la seva vida TV en directe i és dels millors per la seva versatilitat, però TV3 no va voler repetir l'experiència del FAQS, que era especialment car per no gravar-se divendres sinó per fer-se en directe dissabte nit. González ha de fer a la força un programa més intemporal, més entretingut que informatiu. És una opció. Jordi González fa el que pot amb aquests vímets i el cistell li queda prou digne. El millor del programa és ell. Ho ha demostrat quan en mig de la secció de Carlos Latre i Àngel Llàcer, dos tertulians fitxats enguany, González s'ha abaixat la màniga del braç dret per mostrar el primer i únic tatuatge que s'ha fet, coincidint amb el seu aniversari. És un personatge molt famós, de ficció, que el va fer dedicar al periodisme. És el periodista més famós del món: Tintín.
Jordi González: "De petit col·leccionava Tintin, els tenia tots. Em vaig fer periodista per Tintín, espera't un moment. L'únic ídol que he tingut a la vida, he anat al museu del Tintín, em regalen figures de Tintín. És l'unic tatuatge que tinc i me'l vaig fer fa tres setmanes. És el primer cop que em tatuo alguna cosa. No veia cap motiu per fer-me un tatuatge". El 26 de setembre en Jordi va fer l'edat de jubilació, els seixanta-cinc. Res millor que dibuixar-se a la pell a un lloc ben visible el seu mite i el motiu pel qual ha sigut feliç professionalment, fer de periodista. El tatuatge és perfecte, no d'aquells barats que el dibuix no s'assembla a l'original. És ben bé un dibuix d'Hergé i el més icònic: Tintín posant-se la gavardina amb presses per sortir corrents a una missió seguit del seu millor amic, el gos Milú. González és com Tintín: periodista, solter, amb èxit i amb gos.
Col·lapse va tenir més moments destacats, com celebrar els 80 anys de Josep Maria Mainat que va fer el dia de la gravació del programa. I van defugir aquesta obsessió que té el programa: els llibres. Sempre entrevista autors, de David Uclés a Roberto Saviano, reportatge del Premi Planeta, Sergi Pàmies fent cada setmana una secció de llibres... No és L'hora del lector d'Emili Manzano. És Jordi González, que coneix millor que ningú què volen els seus espectadors. Només ell va ser capaç a mitja conversa amb Mainat de dir la gran veritat a TV: "El millor programa és el que té més audiència".
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!