Un dels avantatges d'anar amb el teu propi cotxe a la feina és que així t'estalvies haver d'agafar, per exemple, un taxi, i que et passi el que li va passar al Carles Francino quan va pujar a un a Madrid i gairebé arriba a les mans amb el taxista, un catalanòfob de manual. El periodista català de la Ser explicava que una nit, "vaig sortir a sopar amb dos companys catalans aquí a Madrid. En acomiadar-nos un se'n va anar per una banda i el Sebas i jo vam agafar un taxi. Pugem al taxi i ens diem 'Buenas noches', 'Buenas noches. Mire vamos a la calle Arturo Soria, pero pararemos en Ventas para dejar...', 'Muy bien allá vamos'. 'Sobretodo cuando pase por el parque de bomberos...'. 'Perfecto'. I dit això ens posem el Sebas i jo a parlar en català. Li dic 'Oiga aquí cuando gire y tal...'. El taxista decideix quedar-se en silenci. Arribem i li dic 'Pare aquí exactamente. Adeu Sebas'. El Sebas li diu al taxista 'Adiós buenas noches'. Silenci del taxista. I jo penso Ui ja sé de què va això. Li dic 'Ahora vamos a Arturo Soria'. Pum. Silenci. Arribem i li dic 'Mire déjeme allí en la farola'. Silenci. 'Le pago con tarjeta'. Silenci. Surto del taxi i foto un cop de porta, un portasso de la hòstia: puuuum. El taxista em diu '¿En tu tierra sois siempre así?'. I jo li dic 'Sí, yo siempre cierro así, ¿algún problema?'. Y el taxista em diu 'He dejao de hablar porque hablabais en catalán'. I jo li dic 'Vete a la mierda'"... De traca.
El Jordi Eroles, això que s'estalvia sense agafar un taxi i anant amb cotxe a la feina, a TV3, on actualment col·labora amb el programa Tot es mou de la gran Helena Garcia Melero, fent reportatges i connexions. A banda de ser un professional excel·lent, i bona persona fins a dir prou, el Jordi té la sana virtut de lluitar per allò en què creu, per defensar el seu país i la seva llengua. No és ni la primera ni la darrera vegada que Eroles fa una encesa defensa del català, via xarxes, quan veu o sent alguna cosa al voltant que grinyola. Fa poc, sense anar més lluny, en veure una publicitat de la cadena de forns i cafeteries, o "Coffee & Bakery" com ells es fan dir, Santagloria, no va poder estar callat quan va veure què havien escrit: "Els teus pastissos de sempre ara saben com mai. Encara més bons i saborosos". I el Jordi, de manera irònica i elegant: "Hola, Santagloria, segur q voldríeu elaborar els més intel·ligents del món, però els vostres pastissos no saben res de res. Per no saber, segur que no saben ni els ingredients amb què estan fets. En tot cas, fan un gust com mai. El translate no sempre l’encerta!".
Ara, el bo d'en Jordi ha tornat a posar-se molt nerviós quan anava conduint cap a TV3. Sense arribar als extrems del Francino amb el taxista, Eroles ha lamentat que de mica en mica hi hagi qui sembli fer molts esforços per aconseguir que el català vagi perdent protagonisme. Estava tan tranquil conduint, escoltant la ràdio, com fem molts quan som al cotxe, quan de sobte, han arribat uns minuts d'espais publicitaris, i han començat a sonar uns anuncis. I un d'ells ha encès les alarmes: "Al cotxe, conduint cap a la feina, sento a la ràdio un anunci en català d'un conegut centre comercial en què, gairebé en la mateixa frase, han dit 'fashion week' i 'hands free shopping'... Si el més estrany és que encara parlem català!!!"... I lamentablement, he is absolutely right.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!