Carles Francino a punt de pegar-se amb un taxista per parlar català al taxi: "A la mierda"

Els catalans que van a viure a Madrid per circumstàncies personals o professionals tenen un problema amb la seva llengua materna, el català. Gràcies a partits com el PP, que fan campanya per impedir que es pugui parlar català a Europa, augmenten els catalanòfobs que consideren que algú parli català en la seva presència és una ofensa. No ja que els parlin català a ells sinó que algú parli català davant seu. Això li acaba de passar a Carles Francino, el periodista de 67 anys que viu a Madrid i  treballa fa dècades a la SER, ara fent La ventana per les tardes. A Madrid hi viuen periodistes com Jordi González, Àngels Barceló, Susanna Griso o Francino que tenen com a llengua materna el català i per tant s'expressen en català amb familiars o amics catalanoparlants a Madrid. Fa vergonya que en ple 2025 això encara porti episodis de tensió, agressivitat i gairebé violència. Francino va estar a punt d'arribar a les mans amb un taxista madrileny, un taxista jove per ser més precisos, que es va ofendre perquè al seu taxi algú va parlar català. No que s'adrecés al taxista en català. El va ofendre que dos passatgers parlessin català entre ells. Va tenir durant tot el trajecte una actitud agressiva, maleducada i violenta.

Així ho ha explicat Carles Francino en la seva  secció setmanal dels dilluns al nou matinal Aquí Catalunya de Ser-Catalunya dirigit i presentat per la Marina Fernàndez des de Ràdio Barcelona. La nova veu femenina dels matinals va convèncer Francino que fes cada dilluns a les 10 del matí una secció, una estona llarga de mitja hora de conversa, anomenada El racó de pensar. Aporta la visió d'un dels millors periodistes del país, admiradíssim editor i presentador del Telenotícies de TV3 fa una pila d'anys, d'un català a Madrid. Una secció que promet i valdrà la pena col·locar el 103.5 al dial. Francino no és independentista però no tolera la catalanofòbia. L'episodi amb el taxista és molt tens. Carles Francino l'explica amb pèls i senyals: "Segueixen existint coses que jo pensava que havien desaparegut del paisatge. Em va passar l'altra nit que vaig sortir a sopar amb dos companys catalans aquí a Madrid. En acomiadar-nos un se'n va anar per una banda i el Sebas i jo vam agafar un taxi.  Pugem al taxi i ens diem 'Buenas noches', 'Buenas noches. Mire vamos a la calle Arturo Soria pero pararemos en Ventas para dejar...', 'Muy bien allá vamos'. 'Sobretodo cuando pase por el parque de bomberos...'. 'Perfecto'. I dit això ens posem el Sebas i jo a parlar en català. Li dic 'Oiga aquí cuando gire y tal...'. El taxista decideix quedar-se en silenci. Arribem i li dic 'Pare aquí exactamente. Adeu Sebas'. El Sebas li diu al taxista 'Adiós buenas noches'. Silenci del taxista. I jo penso Ui ja sé de què va això. Li dic 'Ahora vamos a Arturo Soria'. Pum. Silenci. Arribem i li dic 'Mire déjeme allí en la farola'. Silenci. 'Le pago con tarjeta'. Silenci.  Surto del taxi i foto un cop de porta, un portasso de la hòstia: puuuum. El taxista em diu '¿En tu tierra sois siempre así?'. I jo li dic 'Sí, yo siempre cierro así, ¿algún problema?'. Y el taxista em diu 'He dejao de hablar porque hablabais en catalán'. I jo li dic 'Vete a la mierda'.

'Wow' diu Marina Fernàndez, conscient que el que li explica Francino és molt potent. Francino se'n penedeix de la reacció però amb la sensació que tornaria a fer el mateix: "No ho hauria d'haver fet  perquè jo no soc així, però em va fer tanta ràbia  que encara tinguem... A veure, això no s'ha de generalitzar ni molt menys. Hi ha gent idiota a tot arreu. Però em va fer tanta ràbia que em va activar una cosa, la mala hòstia aquesta que jo no tinc però vaig fotre un portasso que el taxista va baixar, era jove, i em va increpar 'Eh, ¿tú cierras así siempre? I li vaig contestar que sí. Em diu 'Te has cabreado porque no os he contestado porque hablabais en catalán'. I li responc 'Vete a la mierda'. Ens vam quedar allà mirant-nos i penso ara la liem. No la vam liar, afortunadament perquè ell va marxar, però em va fer tanta ràbia que em va activar una cosa que em pensava que jo no tenia dins". A punt d'arribar a les mans, segons confessa Francino. Un català de 67 anys digníssim encarant-se amb un taxista jove i ple d'odi a Catalunya. Més Francinos.