Jordi Cruz no es reticent a ficar-se en embolics. El popular xef es va veure embolicat en la polèmica dels becaris o de la quantitat d'hores que cal treballar. Ell compara la seva joventut amb l'actual i assegura sentir-se “decebut”. El català va compartir algunes reflexions i anècdotes en el conegut podcast de Vicky Martín Berrocal, “A solas con”, i s'ha mostrat trist amb l'actitud de molts joves. Veu que es queixen de la vida que els ha tocat viure, però no s'esforcen gaire. Volen l'èxit amb el mínim esforç
Per a ell és fonamental formar equip, cosa que els últims anys no ha aconseguit. “M’encantaria dir-te que estic feliç i posar una cara alegre però no, aquest any m’ha destrossat molt haver de remar jo sol”. Ha dit que per a ell no és necessari “tenir estrelles Michelin” i que se sentiria satisfet “amb un carro de hot dog, fent els millors del món, no necessito ser reconegut ni ser el millor xef del món. Ho faig per l’equip, per la realització personal del conjunt”.
Els joves es queixen però no volen esforçar-se
Si ve que algú pot donar més de si i té fusta per convertir-se en algú gran en la matèria, no dubta a “apretar-lo”. Ha fet al·lusió a la cultura de l’esforç. Sap que el dia de demà li ho agrairan i se’n recordaran d’ell. “Vols aprendre? Vols estar fort? Vols córrer ràpid? Doncs t’has d’apretar. M’agrada si ets aquesta persona a la qual es pot apretar, que té bona actitud, i avui dia això no hi és, no ho veig, i ho trobo a faltar”.
El català ha confessat que ell, quan era jove, “amb 18 anys les coses tampoc eren fàcils, aleshores hi havia dificultats també. Vaig pensar que mai tindria una casa bonica o un apartament, i a dia d'avui tinc una bona casa perquè he currat com un desgraciat”. Ho ha referit en al·lusió al que comenten les noves generacions, que diuen “que la cosa està fatal, que és impossible comprar-se un pis i tot això”.
Jordi Cruz vol deixar un llegat tant als seus fills com a les noves generacions que trepitgin la cuina. Ser recordat per alguna cosa. “Hi ha una cosa que s'anomena realització personal. Pots estar feliç en la teva feina, amb la teva família, però, a què venim? A consumir recursos naturals res més? No, a aprendre, a que si fas alguna cosa bé et sentis realitzat i deixis un llegat que perdurarà i això mola molt. Només s'aconsegueix currant”. És una gran motivació.