Els teclats tenen data de caducitat. Jon Hernández ho resumeix així: “La meva filla de 8 anys no diu ‘pregunta-ho a Google’, diu ‘pregunta-ho a ChatGPT’. La seva generació no entendrà per què teníem teclats.” Per al divulgador, parlarem amb els ordinadors de manera indistinguible a com parlem entre humans: primer amb assistents permanents al mòbil i, després, amb wearables i sistemes proactius que “seran presents en el nostre context 24/7”.
El gir és d'infraestructura, no d'eina. “Obrim l'aixeta i en surt intel·ligència”, afirma. La conseqüència: es normalitza l'avantatge competitiu que abans donava “ser més llest”, i la nova mediocritat passa a ser l'excel·lència. Per això, insisteix, el focus no és si la IA “raona” com un humà, sinó com afecta i com treure'n partit avui.
La integració diària ja és inevitable
L'adopció avança a una velocitat inèdita. Hernández compara la transició: del cotxe (25 anys) a l'smartphone (7 anys) i ara a la IA, que “creix més ràpid que l'iPhone”. A casa ja es nota: “Els meus fills no demanen buscar; demanen parlar amb la IA”.
A la feina, també. Cita projectes empresarials amb estalvis de fins a 2,8 hores setmanals per empleat i estudis que situen entre el 40% i el 60% les tasques cognitives que poden completar-se en la meitat de temps. El seu termòmetre d'integració és simple: quants tenen ChatGPT o Copilot obert tot el dia, com el correu o WhatsApp.
El missatge és directe: “Si avui treballes igual que el 2024, treballes malament.” No es tracta de delegar, sinó de cocrear: fer servir la IA per a brainstorming, validació d'idees i automatització de processos. “La IA no és un becari digital, és un company de feina que t'ajuda a pensar millor”, resumeix.
Riscos reals i un canvi sense precedents
Hernández demana atenció als riscos immediats. El primer, els deepfakes: “Ja és impossible diferenciar certs vídeos o àudios; allò que coneixíem com a prova de veritat es perd”. El segon, la manca de regulació: “Avui necessites menys permisos per muntar un laboratori d'IA que per obrir un bar”.
A això s'hi suma la bretxa social. “No estem mentalment preparats per a la quantitat de canvi que ve en els pròxims 10, 20 o 30 anys”, adverteix. Creu que la IA no igualarà el món, sinó que el farà més desigual: “El pobre serà menys pobre, i el ric molt més ric. La desigualtat serà brutal”.
Malgrat tot, Hernández no és pessimista. Defensa que la clau està a aprendre a conviure amb la IA abans que sigui una obligació. “No és el futur, és el present”, sentencia. “La diferència entre quedar-se enrere o avançar dependrà d'una sola cosa: qui s'aclimala abans.”