L'avenç de la intel·ligència artificial s'accelera a un ritme que pocs podien imaginar fa només uns anys. En aquest escenari, Jon Hernández, creador del canal “Inteligencia Artificial” a YouTube i divulgador incansable d'un fenomen que ja no es pot frenar, parla clar en una entrevista amb el youtuber Uri Sabat: “Amb GPT-5 entrarem en una nova fase, com si de sobte tinguéssim un doctorat en totes les àrees ficat en un ordinador. No hi ha marxa enrere”.
Hernández explica que el que fins ara hem vist és només un aperitiu. GPT-3.5 es podia comparar amb un nen de primària. GPT-4 va assolir el nivell d'un estudiant d'institut. Però GPT-5 suposa un salt sense precedents: “Serà com parlar amb algú amb un doctorat en qualsevol camp del coneixement”, assegura. La metàfora és contundent perquè no només apunta a una major capacitat de raonament, sinó també a un potencial que alterarà indústries senceres.
La intel·ligència artificial ja està canviant el món
No obstant això, la revolució no ve acompanyada de certeses. “Estem en un banc de boira”, descriu Hernández. “No sabem quant durarà ni què veurem en sortir, però intuïm que l’horitzó és ple de màquines intel·ligents que treballen amb nosaltres o fins i tot en el nostre lloc”. Aquesta sensació de fascinació i por conviu en tots els que estudien de prop aquests avenços.
L'impacte en el treball és un dels grans debats. Què passarà quan un sistema pugui fer en segons el que a un equip li porta setmanes? “No es tracta només de perdre llocs de treball, sinó de redefinir el model productiu. Volem que la IA treballi per a nosaltres, però no volem que ens tregui el sou. Aquí rau el veritable xoc”, adverteix.
El ChatGPT marca un abans i un després
Hernández creu que l'arribada de GPT-5 obligarà a replantejar conceptes bàsics. L'educació, per exemple, podria deixar de basar-se en l'acumulació de coneixement. “Tindràs unes ulleres de realitat augmentada que respondran a les teves preguntes abans fins i tot que les formulis. De què serveix memoritzar, si la informació t'acompanya en temps real?”, planteja.
Una altra de les seves reflexions apunta a la possibilitat que aquestes màquines es converteixin en una nova espècie digital. Si un sistema arriba a dir «avui no vull treballar», serà ètic obligar-lo? La comparació amb els drets dels animals no és casual. «Si ja hem reconegut dignitat a éssers que no parlen el nostre idioma, què passarà quan la IA mostri signes d’agència?», pregunta.
El futur immediat tampoc no se salva de riscos. Hernández adverteix sobre l'ús de deepfakes en eleccions, la concentració de poder en mans de grans tecnològiques com Microsoft, Google o Apple, i la dependència que els usuaris desenvoluparan amb els seus assistents digitals personalitzats. Canviar d'un sistema a un altre serà tan difícil com canviar d'identitat.
Malgrat tot, manté una visió realista: “El que veiem avui és el pitjor que la IA farà en tota la seva història. D'ara endavant només millorarà”. Per això insisteix en un missatge clau: formar-se, experimentar i aprendre a utilitzar-la. El que no ho faci, diu, corre més risc de perdre la feina que qui la integra en el seu dia a dia.