El bailaor Joaquín Cortés ha tornat als escenaris amb una gira realment ambiciosa, la del seu espectacle 'Esencia'. El de Còrdova té l'agenda plena de funcions arreu del món: acaba de passar pel Teatro Real de Madrid i pel Gran Teatre del Liceu de Barcelona. La següent aturada era al Kursaal de Donostia, però un entrebanc de salut l'ha obligat a cancel·lar la cita. Un problema greu, misteriós i que ha fet que ingressés a l'hospital, agafant a contrapeu al públic que havia pagat la seva entrada... i als seus propis companys d'escena.
Cortés, de 54 anys, ho ha explicat a Instagram amb una publicació que comença forta: "Lo que la gente no sabe, ni siquiera mi propia compañía, es que hace semanas que empecé a estar bastante malo, tenía tos de pecho, cansancio, dolor de cabeza". Un malestar que ha anat arrossegant durant setmanes sense faltar a les representacions i assaigs, però el tema s'ha descontrolat fins el punt d'haver de parar i demanar ajuda. Cortés, K.O.
Joaquín Cortés angoixat, perd el coneixement
En Joaquín explica la seva situació inquietant i com va haver de prendre la decisió més radical, la de suspendre temporalment la gira. "Llevando a mi hijo Romeo al colegio empecé a toser, y me quedé aturdido mientras conducía, me asusté pero se me pasó. El otro día llegué a Madrid de la rueda de prensa de San Sebastián y al volver del aeropuerto a casa de nuevo empecé a toser pero esta vez le tuve que pedir a Mónica que me cogiera el volante porque de pronto no veía nada". L'esperança que es tractés de quelcom passatger i lleu anava minvant, però el cop final ha estat una nova situació de pànic en companyia del seus fills: "Me desvanecí".
Els metges no han trobat l'origen del mal del bailaor, que cancel·la actuacions
Cortés s'ha posat en mans dels metges, que encara no han trobat l'origen dels problemes que impedeixen que continuï amb la seva vida normal. "Llegué a urgencias con muy poca saturación de oxígeno en sangre. Me están haciendo pruebas de cardiología, neurología y neumología. Estoy con antibiótico y oxígeno. Mañana me van a hacer una broncoscopia, y después me van a poner un holder durante horas o días". Acompanya el relat amb una fotogtrafia des del llit d'un hospital, amb el rostre reflectint tensió i preocupació. Això sí, manté l'esperança de superar-ho, és optimista: "Si he bailado así de salvaje sin apenas oxígeno en sangre y con alguna infección en los pulmones... como bailaré cuando me recupere!"
El que més el commou, diu, és "llevar días sin ver a mis niños". Tant de bo que la cosa no vagi a pitjor. Tota la força, per descomptat.