Als 76 anys, Joaquín Sabina ha pres una decisió que molts intuïen, però que ell mai no havia confirmat. El cantautor es jubila. Fa un pas enrere. Baixa el ritme. I tria on vol viure aquesta nova etapa: la seva casa del poble. Un refugi senzill. Tranquil. Davant del mar. Un racó de Rota, a la costa de Cadis, que sempre li ha retornat la pau que la vida artística li prenia.
Sabina fa dècades que declara el seu amor per Cádiz. Per les seves platges. Per la seva gent. Per la seva llum. Allà va ser pregoner del Carnaval el 2019, un dels moments més recordats pels seus seguidors. Però el que gairebé ningú sabia és que, des de fa anys, el cantant guarda un secret molt ben protegit: una vivenda davant del mar, discreta i molt seva, on s'escapava cada vegada que la gira ho permetia. Ara serà el seu destí definit.
Joaquín Sabina tria el lloc on viure després de jubilar-se
La casa està ubicada a Rota, un municipi estimat per milers de visitants. Un poble de sorra fina, de carrers blancs, de vida calmada. Sabina va triar aquest lloc pel mateix motiu pel qual l'escullen tants: el seu mar immens, el seu ritme lent, la seva gastronomia fresca. I, sobretot, la seva capacitat per aturar el temps. Allà ningú l'angoixa. Ningú el persegueix. Rota li permet ser simplement Joaquín, no la llegenda.
L'artista coneix bé la zona. La Platja de la Costilla i la Platja de la Balena són a pocs minuts del seu habitatge. Són quilomètriques. Lluminoses. Familiars. Ideals per caminar a l'alba, cosa que Sabina, segons expliquen els qui l'han vist allà, gaudeix quan pot. El mar sempre va ser un dels seus refugis quan les gires, els escenaris i el soroll el sobrepassaven.
Bon temps, tranquil·litat, bona gastronomia…
L'encant de Rota no acaba a les seves platges. La seva gastronomia és una joia. Sabina ho sap. Els bars del centre, els restaurants amb peix fresc, les tavernes centenàries… Tot aquest univers culinari el va anar conquerint a poc a poc. La localitat és també un encreuament de cultures des que la Base Naval nord-americana s'hi va instal·lar el 1953. Un lloc on conviuen rutines militars, famílies nord-americanes i tradicions andaluses. Una barreja curiosa. Vibrant. Única.
Però Sabina no es muda a Rota només per bellesa. També ho fa per història. Per arrels emocionals. Per la necessitat d'aturar-se. Després d'una vida nòmada, de concerts, nits llargues i viatges eterns, ara busca calma. Busca rutina. Busca silenci. I en aquella casa del poble, modesta i propera al mar, ha trobat el que necessitava. Ell mateix ha dit en privat que vol “viure més a poc a poc”.