Als seus 75 anys, Joaquín Sabina continua sent aquest poeta desordenat i brillant que es resisteix a obeir les regles del pas del temps. El cantautor sempre que apareix ens brinda d'aquestes frases que ja són marca de la casa: “El meu metge em va dir que begués dos litres al dia… i mai va especificar que fossin d'aigua”. Una sentència irònica, descarada i profundament “sabinesca”, que ha reobert el debat sobre com l'artista afronta la seva maduresa.
Un abans i un després marcat per la salut
Tot i que sempre ha jugat amb aquesta imatge de bohemi incorregible, Sabina reconeix que la seva vida va fer un gir radical després de l'accident cerebrovascular que va patir fa anys. Aquest episodi, que ell descriu com un "avís en veu alta", el va obligar a revisar hàbits que abans ignorava. Menys nits sense final, menys excessos, més consciència del cos. Però sense perdre l'enginy ni la ironia: "Bebo per prescripció facultativa", va bromejar recentment a televisió, arrencant rialles del públic.
En realitat, rere aquesta frase hi ha una veritat més profunda. Sabina va aprendre que cuidar-se no significa renunciar al que un és, sinó trobar un equilibri que permeti seguir escrivint, cantant i vivint amb la intensitat que el caracteritza. Aquest equilibri passa per l'alimentació, simple però ordenada, el descans i un moviment constant que ell resumeix en “no deixar de fer cançons”.
El veritable secret és mantenir-se en moviment
El jerezà assegura que el que realment el manté “jove” no està en els litres que beu, sinó en l'actitud. En mirar el món amb la mateixa curiositat de sempre, en agafar-se a l'humor fins i tot quan bufen tempestes, i en no perdre la capacitat de sorprendre's. El seu equip més proper confirma que Sabina camina més, dorm millor i dedica hores a llegir i escriure cada dia.
Aquesta rialla socarrona que mai no se li ha caigut, aquest vers que apareix al bell mig d'una conversa i aquesta mania de viure a la seva manera són, en realitat, el seu autèntic el·lixir. No es tracta de fórmules màgiques ni dietes estrictes: és el seu esperit, indomable i lúcid, el que sembla mantenir-lo dempeus
Així doncs, mentre altres busquen el secret de l'eterna joventut en manuals i rutines impossibles, Joaquín Sabina continua defensant que la clau rau a seguir caminant, rimant i burlant-se d'un mateix. I en el seu cas, per descomptat, també en aquests dos litres al dia la composició dels quals només ell decideix.