Joaquim Sabina ha decidit baixar de l'escenari, però no de tots els seus vicis. Als 74 anys, amb la gira de comiat ja al retrovisor i l'etiqueta de "jubilat" penjant-li del coll, el cantautor d'Úbeda viu una etapa tranquil·la, domèstica i sense horaris. O això semblava. Perquè lluny dels focus, Sabina ha tornat a intensificar un hàbit que sempre l'ha acompanyat i que en més d'una ocasió va estar a punt de passar-li factura definitiva.
La retirada li ha donat temps, molt de temps. Sense concerts, sense avions i sense la pressió de complir dates, l'artista es mou ara a un altre ritme. I és aquí on el tabac ha tornat a guanyar terreny. Mai no el va deixar del tot, però ara fuma més. Bastant més. Sense assajos ni estudis d'enregistrament que el limitin, el cigarret torna a ser una extensió natural dels seus dits.
El cigarret, aquest company que mai no se'n va
Sabina sempre va ser extrem, fins i tot per als estàndards del rock. En els seus anys més salvatges podia fumar-se fins a quatre paquets diaris de Ducados, una barbaritat que espantava fins a les pròpies tabaqueres. De fet, hi va haver una idea que defineix bé el personatge: una capseta personalitzada amb el seu cognom en lloc de la marca. La proposta va morir abans de néixer. Era massa, fins i tot per a ells.
I és que el tabac no era postureig ni estètica de cantautor maleït. Era rutina, inspiració, refugi i una amenaça. La seva salut ja li va donar avisos seriosos en el passat, cops que el van obligar a frenar, a cuidar-se més, a baixar revolucions. Però ara, amb la jubilació com a excusa i la vida més relaxada, el fre sembla haver-se afluixat.
Jubilat, sí, domesticat, no
Qui pensés que Sabina es convertiria en un jubilat exemplar, de passejos llargs i camamilla a la tarda, no va entendre mai el personatge. Ell continua sent ell, encara que sense micròfon. Fuma més del que hauria de fer, segons els qui l'envolten, i no sembla especialment preocupat per això. Ho viu com a part del pack, com una cosa que va amb la seva manera d'estar al món.
La realitat és que Sabina ha canviat d'escenari, però no d'essència. Ja no canta “19 dies i 500 nits” davant de milers de persones, però continua escrivint, observant i fumant com sempre. Potser més. Potser massa. Així doncs, jubilat sí, retirat també… però domat, mai. Perquè Sabina, fins i tot lluny del focus, continua jugant amb foc. I amb fum.