Hi ha llocs que es converteixen en refugi de l'ànima. Espais on el temps sembla aturar-se i on els records se serveixen al costat del plat. Per a Joan Manel Serrat, aquest lloc és a Cadis, una terra que sempre l'ha rebut amb afecte i sal, amb mar i memòria. Des del 1974, l'artista manté una cita personal amb un restaurant molt especial: El Faro de Cádiz, un clàssic gadità que combina la tradició marinera amb la hospitalitat andalusa.
L'última visita del cantautor ha coincidit amb el seu pas per la província amb motiu del XIV Premi Corts de la Reial Illa de Lleó, que li va ser concedit per la seva trajectòria professional i per la seva defensa de la llibertat. Després de recollir el guardó a San Fernando, Serrat no va dubtar a apropar-se al seu racó favorit, aquest on sempre se sent com a casa. Allà va ser rebut per Mayte Córdoba, gerent del restaurant, amb qui va posar per a una fotografia que El Faro de Cádiz va compartir orgullós a les seves xarxes socials.
Aquest és el restaurant favorit de Joan Manel Serrat a Cadis
En la imatge, l'artista somriu tranquil, com si el temps no hagués passat. “Serrat ha tornat a casa seva, anys després...”, van escriure des del restaurant. Una frase senzilla, però plena de carinyo i d'història. Perquè sí: Serrat porta mig segle tornant a aquest mateix lloc, fidel a un costum que va començar gairebé per casualitat i que avui forma part de la seva pròpia biografia.
Va ser el 1974 quan el músic va creuar per primera vegada les portes del local. Aquella primera visita va tenir alguna cosa d'improvisada. Actuava aleshores al Cortijo de los Rosales, i abans del concert va ser convidat per la família Pedreño a dinar a El Faro, durant el bateig del segon fill del periodista Juan Manuel Pedreño. Des d'aquell dia, l'artista va quedar enamorat del lloc, de l'ambient i de la seva cuina. “Aquí es menja a la barra”, sol dir, recordant aquell primer encontre amb la gastronomia gaditana.
El visita des del 1974
Perquè El Faro de Cádiz no és només un restaurant. És una institució. La seva barra, sempre plena de vida, és el cor del local. Allà se serveixen les tapes de caçó en adob, els llagostins de Sanlúcar, el choco fregit o els eriçons de mar en temporada. Tot acompanyat d'un vi blanc fred, del murmuri del menjador i d'una atenció que barreja el respecte amb l'alegria gaditana. És, com molts diuen, una catedral del sabor on es barregen pescadors, artistes i curiosos.
Serrat, que sempre ha estat amant dels bars autèntics, se sent part del lloc. No necessita menú ni protocols. Demana el que hi hagi i gaudeix de l'ambient. Parla amb els cambrers, observa els clients, somriu. Per a ell, Cadis és una barreja de nostàlgia i present, de salnitre i cançons. “Són aquelles petites coses”, com resa una de les seves lletres, les que el porten de nou cada cert temps a aquest racó al costat de l'Atlàntic.
Avui, gairebé cincuanta anys després d'aquell primer dinar, el cantautor continua fidel al seu costum. El Faro l'espera, com sempre, amb la porta oberta, el taulell preparat i l'aroma del mar colant-se entre els plats.