Joaquim Sabina ja no necessita escenaris per sentir-se viu. El seu refugi és en ple centre de Madrid, en un dúplex de 300 metres quadrats que és pur Sabina: desordenat, bohemi, ple de vida i amb més història que molts museus. I el curiós és que el seu gran amic Joan Manuel Serrat va tenir molt a veure en com va quedar. Va ser ell qui li va recomanar l'arquitecte que va transformar el pis en un racó tan creatiu com el propi cantautor.
L'edifici, d'aquests amb sostres alts i terres de fusta, és una joia del casc antic madrileny. Però dins, res de minimalisme ni tons neutres. Aquí mana el caos ordenat de Sabina. A l'entrada et topes amb catifes de colors, mobles vells però amb història i algun que altre quadre provocador. Cada paret explica una anècdota, i cada objecte sembla haver estat rescatat d'un viatge o d'una matinada inoblidable.
Així és el dúplex de Joaquín Sabina al centre de Madrid
El saló és el centre neuràlgic de la llar. Una enorme biblioteca cobreix tota una paret, plena de llibres, discos, fotografies i records de gira. Hi ha llums de neó, una guitarra recolzada al sofà i fins i tot alguna figura religiosa barrejada amb ampolles buides de vi. Al mig, un butacó de cuir gastat, testimoni de nits eternes de xerrada amb amics, escriptors i músics.
Però no tot és decoració. A la planta de dalt hi ha el seu estudi d'enregistrament, on Sabina continua component. Té micròfons, guitarres, papers amb lletres a mig escriure i una taula que sembla haver sobreviscut a diverses gires mundials. És el seu petit temple musical, on les idees es converteixen en cançons entre una cigarreta i una altra
Un habitatge molt bohemi que va ajudar a dissenyar Joan Manuel Serrat
La mà de Serrat es nota. El català, que coneix bé el seu amic, sabia que Sabina no volia un pis modern, sinó un refugi amb ànima. Per això va insistir a triar un arquitecte capaç de capturar aquesta barreja de melancolia, humor i caos tan seva. I vaja si ho va aconseguir: el dúplex sembla un retrat tridimensional del propi Sabina.
Allà viu juntament amb Jimena Coronado, la seva companya des de fa anys. Ella ha aportat una mica d'ordre, encara que sense esborrar l'esperit bohemi que domina la casa. Entre pòsters de gires, quadres d'artistes latinoamericans i una taula de billar al mig del saló, la llar respira art i vida.
Avui, aquest dúplex no és només la seva casa. És el seu refugi, el seu taller i la seva memòria. Un lloc on Joaquín Sabina continua sent ell mateix: irreverent, poètic, sentimental i genial, fins i tot quan no hi ha públic aplaudint.