Jesulín d'Ubrique fa més de tres dècades que forma part del panorama nacional, en gran part per la seva relació amb Belén Esteban, a més de per la seva professió. Hi va haver un temps en què el seu nom era sinònim d'èxit absolut: plens fins a vessar, honoraris astronòmics i una popularitat que traspassava el món taurí per ser un dels protagonistes del paper cuixé, i a sobre de forma indirecta. Era jove, carismàtic i conscient del seu magnetisme. En aquells anys, el torero gadità es va convertir en un fenomen social al qual res semblava resistir-se.
El seu salt a la fama va ser tan ràpid com intens. Va començar a vestir-se de llums sent gairebé un nen, amb només 16 anys, empès per una necessitat molt concreta: ajudar la seva família. En tot just dotze mesos va aconseguir una cosa que semblava impossible, saldar els deutes del seu pare i garantir una estabilitat econòmica que mai abans havien tingut. Amb els primers grans ingressos van arribar també les compres simbòliques de l'èxit: una finca, una furgoneta, una casa per als seus pares a Ubrique. Tot a una velocitat vertiginosa.
En el seu moment de màxim esplendor, Jesulín va trencar tots els registres. Va arribar a encadenar temporades maratonianes, torejant més de 300 tardes en un sol any. Els seus honoraris eren els més alts del rànquing: prop de 48.000 euros per correguda, xifres impensables per a l'època. En tot just dues temporades va acumular ingressos milionaris i va arrabassar a ‘El Cordobés’ el rècord històric de corregudes torejades en un any. Era el rei del toreig… i ho sabia.
Però l'exposició constant té un preu. La seva vida personal va començar a ocupar més titulars que la seva trajectòria professional, especialment després de la seva relació amb Belén Esteban, mare de la seva primera filla. Encara que sempre ha intentat mantenir-se al marge d'aquell relat mediàtic, el cert és que el seu nom va quedar lligat per sempre a la premsa del cor. Amb el temps, aquella pressió el va anar allunyant dels focus i endurint la seva relació amb els mitjans
Jesulín d'Ubrique va invertir en combustible
Mentre la seva figura pública es desgastava, Jesulín va prendre una decisió clau: diversificar. Va aprofitar els anys de bonança per invertir en diferents sectors. Va provar sort en la ramaderia, en l'organització d'esdeveniments, en el sector immobiliari i en el turisme rural. Però hi va haver un negoci que va destacar per sobre de la resta i que va acabar convertint-se en la seva aposta més sòlida: el combustible.
A través de la societat Taurovox SL, fundada el 1996, el torero va anar construint una xarxa de gasolineres que avui suma una dotzena d'estacions, especialment concentrades a Andalusia. Un negoci discret, lluny dels focus, però constant i rendible. Segons els últims comptes disponibles, l'empresa presenta números sanejats i beneficis estables, demostrant que, lluny de l'alber, Jesulín va saber jugar bé les seves cartes.
Tot i que s'ha dit que podria estar en crisi, ho ha desmentit rotundament. Té prou negocis per viure sense treballar. A més, la seva família també està ben posicionada. La seva germana Carmen Janeiro s'instal·la a Mònaco per emprendre una nova etapa al costat del seu marit. Sembla que després d'invertir en ciment voldria involucrar-se en el món de la banca.
