Jesulín d'Ubrique, encara el final de 2025 amb una sensació que feia anys que no frega com és la de l'equilibri. Després de dècades marcades per errors heretats, deutes inesperats i decisions empresarials que van amenaçar de diluir una fortuna construïda a cop de feina, el gadità ha aconseguit donar-li la volta al seu propi destí. Ho fa lluny del soroll taurí i més a prop d'un terreny on, paradoxalment, ja va ensopegar abans amb els negocis.
El nou rumb de Jesulín, un gir que pocs esperaven
I és que el torero ubriqueño ha après a manejar alguna cosa més complexa que un bou bravo: l'estabilitat. D'aquesta manera, després de superar els altibaixos de salut, la pressió mediàtica i les conseqüències d'una mala gestió aliena, Jesulín d'Ubrique ha posat ordre on abans només hi havia incertesa. Les seves aparicions a televisió, incloent el seu salt a formats com MasterChef Celebrity o El Desafío, no només li van retornar popularitat, sinó que van reconstruir una imatge pública més propera, i, més rendible.
La realitat és que aquesta exposició estratègica ha coincidit amb un ressorgiment empresarial sostingut. El seu principal bastió és en un sector que en el seu dia va ser un maldecap per a tota la família Janeiro, el del combustible. Avui, però, Taurovox SL, la societat que va fundar en els anys noranta, s'ha convertit en el seu pilar de confiança, amb beneficis sòlids, deutes mínims i una rendibilitat que sorprèn fins i tot els experts del sector.
Una recuperació construïda des de l'experiència i l'aprenentatge
I és que el passat pesa, però també ensenya. Durant anys, Jesulín va arrossegar les conseqüències d'una gestió temerària associada al seu pare, Humberto Janeiro. Van ser temps de projectes fallits, inversions en agricultura que mai van funcionar, negocis immobiliaris que es van evaporar i la dolorosa pèrdua parcial d'Ambiciones, la seva finca emblema, després d'un deute amb Hisenda que va marcar un abans i un després.
Així doncs, deixant enrere aquella etapa turbulent, Jesulín d'Ubrique ha optat per centrar-se en inversions prudents, en estructures més petites i manejables, i en una imatge pública que, per primera vegada en molt de temps, juga al seu favor. Als seus 51 anys, el torero convertit en empresari demostra que l'estabilitat no sempre arriba en la joventut, de vegades arriba quan un aprèn, per fi, a no deixar que altres prenguin les regnes de la seva vida