Les piràmides són unes de les construccions amb més teories. Són molts els arquitectes que han fet els seus propis dissenys, però només els antics egipcis saben com van alçar aquestes grans construccions. Una de les més convinents va ser la de Jean-Pierre Houdin. L'arquitecte francès va mostrar la seva teoria a París. Va ser una intuïció del seu pare, que era enginyer, es va recolzar en una reconstrucció en tres dimensions de la piràmide. Segons l'arquitecte, els egipcis van aconseguir alçar la colossal tomba de Kheops a través d'una rampa en espiral construïda a l'interior de l'edifici.
El rei d'Egipte de la IV dinastia entre 2590 i 2565 a.C. aproximadament, va ser qui va ordenar aixecar en el seu mandat l'única supervivent de les set meravelles del món. La seva tomba és la primera de les piràmides de Guiza, una necròpolis de l'antiga ciutat de Memfis, a vuit quilòmetres del Caire, on s'eleven els tres mausoleus més cèlebres de la Història: els de Kefrèn, Micerí i el del propi Keops.
Una de les teories més comentades en els últims segles era la utilització d'una rampa exterior a la piràmide, però no era convincent. No és fàcil aixecar cinc milions i mig de tones de pedra a 146 metres d'alçada en només 20 anys i amb les tècniques rudimentàries de l'Antiguitat.
Segons Houdin, si la rampa hagués arribat fins al cim, s'haurien emprat el doble de pedres que la pròpia piràmide, i que la feina de construcció i desmantellament de la mateixa hauria estat ingent
Van construir una rampa a l'interior de la piràmide
Amb la finalitat de facilitar la feina, l'arquitecte pensa que els egipcis van emprendre la construcció d'una rampa aliena a la piràmide que va assolir 43 metres d'alçada, un 65% del volum del monument. Però aquesta rampa deixa de ser eficaç. Per tant, a l'interior de la piràmide els egipcis devien construir una rampa interna que pujava a mesura que es completaven les obres.
Es tractaria d'una rampa en forma espiral, amb més de 1.600 metres de longitud, un pendent suau del 7% i dividida en segments rectilinis al llarg de les parets de l'obra. A través d'aquests trams, els blocs de pedra rectangulars, més petits que a la base, eren més fàcilment transportables. Els obrers els alçaven amb trineus de fusta que es lliscaven al seu torn sobre unes vies de fusta.
L'inconvenient apareixia en realitzar el gir en cada nivell de la rampa en espiral. En aquells punts, l'estructura no estava completament tancada i s'havien format espècies de plataformes on el trineu que transportava la pedra era elevat i girat mitjançant un sistema de grues de fusta i cordes, cosa que permetia continuar amb el segment següent de l'ascens. A mesura que avançaven, els constructors anaven desmuntant la rampa exterior i reutilitzant els seus propis blocs en la construcció de la resta de la piràmide.
Houdin també va emprar programes de simulació dissenyats per a la planificació d'oficines, que analitzen la distribució dels llocs, l'ergonomia, la comunicació entre nivells i la gestió de recursos, per intentar comprendre com s'organitzava el treball a l'Egipte de Kheops.
Segons la conclusió de l'arquitecte, en cada tram de l'espiral operava un equip d'entre deu i dotze treballadors que, després d'elevar el bloc fins a la següent plataforma, tornava a la seva posició per una galeria exterior sense interrompre l'avanç general de la construcció. Amb aquest sistema, es necessitava menys d'un minut perquè un bloc completés cada tram.