En Jair Domínguez no para mai quiet. El seu cap sempre està funcionant, i quan li en ve alguna, no dubta en posar-la en pràctica, sigui en forma de llibre, com Els xiprers, el més recent, una crítica àcida a com eduquem els nostres fills i filles, sigui en forma de comentari a la xarxa que encén el personal. El més recent, dedicat a l'Espanyol: "El primer que hauria de fer l’Espanyol per deixar de ser menystingut és canviar-se el nom de merda que té". Un comentari que va sulfurar molts pericos i que li va valdre moltes respostes, la majoria irades, com per exemple aquesta de Joan Ramon Vallbé, company seu a TV3: "I tu canviar-te el teu nom portuguès (d'origen grec) i posar-te Jordi. Jairo significa "superb". Ja has après alguna cosa avui":
Ara, el Jair ha estat de copilot Al cotxe! de l'Eloi Vila a TV3, on ha dit coses que paguen molt la pena parlant de l'educació dels pares als fills d'avui en dia, de si hi ha massa permissivitat, de diferències amb altres generacions o de reflexions que et fan pensar en les seves paraules:
"El gran mantra de la societat actual és 'Volem que el meu fill sigui feliç'. Clar que ho vols, com a pare, però fer-ho extensiu i dir-li a ell és una manera molt errònia d'encarar... he vist adolescents empanats, fills que saben que els pares els donaran herència i no treballaran de res... Estem criant una generació de gilipolles". Clar i català, com acostuma a ser el copresentador de l'Està passant de TV3 i d'El Búnquer de Catalunya Ràdio. Un Jair que se sincera amb Vila i que parla de com s'ho fa, o com s'ho intenta fer ell amb els seus propis fills, com intenta educar-los. Per exemple, els avantatges o "eines espaterrants" a nivell audiovisual que tenen els joves d'avui en dia, "i no ho aprofiten per fer res més que xorrades, en un 99%", lamenta.
En Jair té dos fills, i el petit, en Jan, "quan era petit tenia poders per veure coses". Recorda com deia "'he somiat que tal es farà mal... i es feia mal. O que tal caurà per les escales... i queia. Un dia a Pals em va dir: 'aquí em van matar', frase que surt a la novel·la. Li va desaparèixer. D'un dia per l'altre va deixar d'estar connectat amb el més enllà". A què atribueix aquesta visió paranormal del seu fill? I ell commou recordant que en néixer, "li van haver de fer una operació molt complicada del cor... Crec que va veure el túnel, va copsar el més enllà i li va quedar una mica de romanent màgic". "Vas patir molt?", li pregunta l'Eloi. "Hòstia si vaig patir... Mare de Déu! Va ser horripilant i fa patir. En general, vivint amb la por constant que es morin els nens, i de cop. És una de les coses que et canvien quan ets pare. Jo era gran aficionat al gore i a partir de ser pare, vaig deixar de veure pel·lis amb nens morts o ferits. No ho suporto".
En el que sí s'ha mantingut inflexible és que "sempre he parlat als nens com si fossin adults, persones adultes. I la resposta que he rebut dels meus fills i altres és molt positiva". Ser pare, però, no ha fet que no segueixi "creient en la revolució. S'han de fer coses per canviar el món. Les lluites, hi ha tants fronts oberts, que m'atabala. Què defensem: la llengua, l'art, que s'acabi la precarietat laboral? Cap a on tirem? A mi em preocupa que no hi ha hagi indústria de l'art en català, la llengua... A la cultura catalana ens hem d'atrevir més. Tenim un marc mental espanyol tan inculcat que costa molt sortir-ne". Un Jair que també ha parlat de la seva decisió, fa dos anys, de deixar de beure alcohol. Una conversa que paga molt la pena recuperar.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!