El 20-N l'aprofiten els ultres, feixistes, seguidors de Vox i d'altres partits per recordar amb enyorança el seu dictador. Jaime Peñafiel, degà de la crònica sobre els caps d'Estat espanyols, va tenir la gosadia de publicar l'any 1975 les fotos de l'agonia de Francisco Franco. Ara, 43 anys després, recorda com algun fiscal va voler empresonar Peñafiel per publicar aquelles imatges i explica al detall la mort agònica i desagradable del Caudillo. Al digital Republica (amb el nom ja paga) hi escriu la columna Cuando murió… ya estaba muerto i redifon la foto d'un Franco intubat al seu llit de mort.
Jaime Peñafiel
Aquella publicació va indignar uns quants, també pretesament d'esquerres: "Felipe González me llamó preguntándome: ¿Tú hubieras publicado estas fotos si hubiera sido tu padre?", escriu Peñafiel. Descriu així l'habitació d'hospital de Franco: "Un siniestro laboratorio, más parecido al del doctor Jekyll, en el que se ensayaban toda clase de maniobras mecánicas, y no científicas". Un fiscal el va advertir anys després “Si yo hubiera sido entonces juez, te hubiera metido en la cárcel. Violaste lo mas sagrado de un hombre, ya sea dictador, asesino o santo: su derecho a que se respete su agonía, su muerte". La fiscalia al seu lloc, en lloc de perseguir l'apologia d'un assassí prefereix empresonar periodistes, també en temps de Joan Carles.
GTRES
I Peñafiel conclou la seva venjança a tots aquells franquistes que el volien veure empresonat, o alguna cosa pitjor. Explica fil per randa els 20 últims dies agònics del feixista: "Cuando Franco “murió” oficialmente hacia ya varios días que… estaba muerto". El següent és un relat al detall sagnant: "hemorragias, tromboflebitis, tranfusión de 10 litros de sangre, espasmos,úlceras sangrantes...". La venjança és un plat que se serveix com el cos de Franco al seu llit de mort: fred.