Pocs saben que Isabel Preysler, la reina indiscutible de les portades i musa de l'alta societat espanyola, no sempre va viure envoltada de glamur i exclusivitat. La seva arribada a Madrid, a finals dels anys seixanta, va estar marcada per la incertesa, la solitud i un passat familiar ple d'ombres. Avui, quan prepara la publicació de 'Mi verdadera historia', editada per Espasa, emergeixen secrets fins ara silenciats: qui la va acollir, qui la va protegir i com una família influent la va catapultar a l'epicentre del poder social i econòmic de la capital espanyola.
La jove Isabel va aterrar amb tot just una maleta i una infinitat de dubtes. Els seus pares, temorosos que repetís els passos erràtics d'alguns dels seus germans, afectats per addiccions, van veure a Espanya una taula de salvació. Però la realitat d'aquells primers mesos distava molt del luxe que després l'envoltaria. La tímida filipina es va trobar perduda, sense amigues ni contactes, i amb la pesada càrrega de ser una estrangera en un Madrid rígid i vigilat pel franquisme.
Els Sainz de Vicuña: la clau daurada de l'alta societat madrilenya
Quan Isabel Preysler semblava destinada a l'anonimat, va aparèixer en escena una família que canviaria el seu destí: els Sainz de Vicuña, una de les dinasties més poderoses de l'elit madrilenya. El seu "Oncle Teddy", Eduardo Sainz de Vicuña, no només va ser el seu padrí a Espanya, sinó també el seu protector i mentor als passadissos on es decidia qui pertanyia a l'alta societat. Amb connexions empresarials internacionals —incloent accions en la cervesera Quilmes gràcies al seu matrimoni amb l'hereva argentina Inés Bemberg-, Teddy va obrir per a Isabel les portes d'un univers exclusiu. De sobte, la jove nouvinguda es va veure envoltada d'aristòcrates, empresaris i polítics que movien els fils de l'economia espanyola. En qüestió de mesos, va passar de sentir-se aïllada a ser la convidada exòtica que tots volien tenir a les seves recepcions privades.
De l'anonimat a la fama: la reinvenció d'Isabel a Madrid
El poder d'aquesta família madrilenya no es limitava al social. Juan Manuel "Johnny" Sainz de Vicuña va ser l'home que va introduir la Coca-Cola a Espanya i hi era casat amb Fernanda Primo de Rivera i Urquijo, parent proper del dictador Franco. Els seus contactes polítics i empresarials eren un imant irresistible per als qui volien avançar a l'Espanya de l'època. Isabel Preysler es va convertir en la seva protegida, gaudint de privilegis vetats per a la majoria d'immigrants.
José Antonio, el cineasta de la família, també va tenir un paper crucial. Propietari de la productora Impala, la va apropar al món del cinema i del glamur. Estrenes privades, festes selectes i trobades amb actors i empresaris van anar modelant la nova imatge d'Isabel. Però el clan va ser més que un cercle d'amistats. Eren el seu escut davant la crítica i l'aval que necessitava per ser acceptada en una societat que no perdonava als nouvinguts. Sota la seva empara, la mare de Tamara Falcó va aprendre l'art de moure's entre els poderosos, va perfeccionar el seu encant natural i es va posicionar com a protagonista indiscutible als salons més exclusius de Madrid.
El temps va confirmar que aquella protecció va ser decisiva. Sense els Sainz de Vicuña, és probable que Isabel Preysler hagués romàs en la penombra, atrapada entre la nostàlgia de Manila i la fredor d'una capital desconeguda. Però gràcies a ells, es va reinventar en tot just un any, preparada per escriure el següent capítol de la seva vida: la trobada amb Julio Iglesias, el cantant que la convertiria en mite.