Des de finals dels anys seixanta, quan va arribar per primera vegada a Espanya, Isabel Preysler ha format part dels cercles més exclusius del país. Al llarg de la seva vida, ha compartit moments i relacions amb cantants, polítics, aristòcrates i reconeguts intel·lectuals, consolidant la seva presència en l'elit social. A Madrid, es mou amb la naturalitat de qui coneix de memòria les regles no escrites del poder i la influència. No parlem d'actes oficials o recepcions obertes a la premsa, sinó de reunions privades, reservades per a uns quants.
Entre aquests escenaris destaca el Real Club de Puerta de Hierro: un enclavament que combina història, luxe i discreció, i l'admissió del qual és reservada a un número molt limitat de socis. Allà, Isabel Preysler manté intacte el seu estatus, exercint la seva influència sense estridències i amb l'elegància que sempre l'ha caracteritzat. Aquest santuari, fundat el 1895 i ubicat en plena Casa de Camp, és molt més que un club: és un filtre social que separa l'elit de la resta del món. Amb un historial de socis que inclou la jurista Esperanza Aguirre, l'aristòcrata Carlos Fitz-James Stuart, l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, i fins i tot membres de la reialesa com el rei emèrit Joan Carles I, la seva fama d'inaccessible l'ha convertit en un símbol d'estatus al qual fins i tot molts milionaris mai no aconseguiran entrar.
Real Club de Puerta de Hierro: el refugi impenetrable de l'alta societat
Pertànyer a aquest club no només implica pagar xifres astronòmiques, sinó també portar un cognom que pesi en la història d'Espanya. Des de 1987, la llista d'admissions està tancada, i l'accés només es permet a descendents directes o cònjuges de membres, sempre que el matrimoni continuï vigent. Un divorci, per exemple, pot significar perdre de cop l'accés a aquest edèn de 235 hectàrees.
A diferència d'altres clubs, no hi ha llista d'espera ni sol·licituds públiques. Ser convidat ocasionalment és possible, però baix estrictes condicions: pagament addicional, codi de vestimenta impecable i accés limitat a certes àrees. El menjador principal, per exemple, exigeix als homes vestit i corbata, una norma indestructible que recorda l'herència dels clubs britànics que van inspirar la seva creació. I encara que gaires membres amb prou feines el visiten, la majoria prefereix continuar pagant les seves quotes perquè els seus fills i nets puguin heretar el privilegi. I és natural: parlem d'un entorn que ofereix dos camps de golf, pistes de tenis i pàdel, hípica, sauna, gimnàs, piscines separades per edats i fins a una capella.
Les xifres per entrar en el club més exclusiu d'Espanya
El Real Club de Puerta de Hierro no és un caprici barat. Convertir-se en soci principal ha suposat desemborsar 300.000 euros d'entrada, a més de 284 euros trimestrals per manteniment. Els cònjuges paguen 58.913 euros, i els aficionats al golf han de sumar una quota anual de 672,50 euros. Fins i tot els socis han de pagar extra per reservar una pista de pàdel o utilitzar la piscina.
En aquest lloc, el temps sembla aturar-se i la discreció és llei. No es permeten fotos ni enregistraments i, segons expliquen alguns socis, les converses que allà s'escolten mai arriben a l'exterior. No sorprèn llavors que Isabel Preysler continuï ocupant un lloc destacat en aquest bastió de l'elit. La seva capacitat per moure's entre diferents mons —de l'alta aristocràcia als negocis, passant per l'espectacle— la converteix en una figura clau en un club que valora tant la discreció com la influència.