Isabel Preysler, considerada durant dècades la reina de cors de la premsa rosa espanyola, torna a ser en el centre del focus mediàtic, aquesta vegada no per un nou romanç, sinó per la seva fortuna. Segons fonts properes al seu entorn i diversos mitjans del cor, la socialité i empresària filipina acumula uns ingressos que ronden el milió d'euros anuals, una xifra que ha generat un gran enrenou especialment després de conèixer-se quant li cobrava a la seva exparella, el premi Nobel Mario Vargas Llosa, per allotjar-se a la seva famosa mansió: Villa Meona.
La dada que ha sacsejat tant a la premsa del cor com als seus lectors és que Preysler hauria facturat l'escriptor peruà ni més ni menys que 80.000 euros al mes per la seva estança en la luxosa residència ubicada en l'exclusiva urbanització Puerta de Hierro, a Madrid. Això suposaria un desemborsament anual de 960.000 euros, pràcticament un milió, sol en concepte d'allotjament. El que en principi semblava una convivència sentimental entre dues figures públiques, tenia, segons aquestes dades.
Villa Meona: luxe amb factura
Villa Meona, batejada així per la periodista Pilar Eyre a causa de la quantitat de banys que acull la propietat (es diu que hi ha més d'una dotzena), no és una casa qualsevol. Amb un estil palatí, grans jardins, una piscina espectacular i decoració cuidada al mil·límetre, la llar d'Isabel Preysler ha estat escenari d'innombrables esdeveniments socials, entrevistes exclusives i sessions fotogràfiques per a revistes com ¡Hola!. Mantenir una mansió d'aquestes característiques comporta, sens dubte, una despesa considerable.
El que ha sorprès el públic no és només el preu del "lloguer", sinó el fet que Preysler no fes excepcions ni tan sols amb una parella sentimental com Vargas Llosa, amb qui va ser gairebé vuit anys. Alguns opinen que aquesta xifra era una espècie de "contribució a les despeses" més que un lloguer com a tal, mentre d'altres asseguren que la xifra reflecteix una relació desequilibrada en la qual la periodista sabia treure rèdit fins i tot de l'amor.
Una empresària amb pell de socialité
Malgrat la seva imatge de figura decorativa en esdeveniments d'alta societat, Isabel Preysler sempre ha manejat amb intel·ligència la seva imatge i la seva influència. Al llarg de la seva vida ha sabut capitalitzar el seu estil, el seu cognom i la seva vida privada. Ambaixadora de marques de luxe, protagonista habitual d'exclusives pagades i hàbil negociadora de la seva privacitat, Preysler ha construït un empori entorn de si mateixa.
El milió d'euros anuals que ingressa, segons revelacions recents, provindria d'una combinació de contractes publicitaris, col·laboracions exclusives, lloguers encoberts i aparicions pactades amb mitjans. Des de fa anys, és habitual veure-la protagonitzar campanyes de productes de bellesa, mobiliari d'alta gamma, perfums i més recentment, de marques d'alimentació i begudes selectes. El seu contracte amb ¡Hola! també és un dels més ben pagats del panorama mediàtic espanyol.
Ruptura amb Vargas Llosa: més negocis que amor?
La relació entre Isabel i Mario va acabar oficialment el 2022, amb un comunicat que va intentar posar draps calents a una separació que, a mesura que passen els mesos, sembla haver estat menys cordial del que va voler fer-se veure. La dada dels 80.000 euros mensuals ha encès les alarmes sobre el rerefons econòmic de la relació. De fet, algunes veus properes a Vargas Llosa afirmen que l'escriptor va acabar "cansat" de sentir-se hoste i no company, i que els diners van ser un dels elements que van deteriorar la convivència.
Per la seva part, Preysler mai no ha negat ni confirmada la dada del suposat lloguer, però el silenci davant de les preguntes directes s'interpreta com una manera elegant de no desmentir-ho sense reconèixer-ho explícitament. Isabel Preysler ha viscut envoltada de luxe, però mai no ha estat ingènua respecte al cost de mantenir aquest nivell. La seva història és la d'una dona que ha sabut reinventar-se i que, en lloc de dependre econòmicament de les seves parelles –Julio Iglesias, Carlos Falcó, Miguel Boyer i Vargas Llosa, entre d'altres– ha après a rendibilitzar la seva vida com si fos una marca registrada. I com tota marca de luxe, allotjar-se en ella té un preu.