La brillantor de l'estiu a Marbella semblava ser l'escenari perfecte per a unes vacances tranquil·les, però la realitat va fer un gir inesperat quan Isabel Preysler i Morgana Vargas Llosa, filla del Nobel de Literatura, van coincidir en un mateix lloc. El que havia de ser una tarda relaxada va acabar convertint-se en un moment carregat de tensió, en el qual els presents amb prou feines sabien cap a on mirar.
La trobada no va ser planejada. Patricia Llosa, vídua de l'escriptor, havia viatjat a la Costa del Sol amb el seu fill Álvaro i la seva filla Morgana, buscant calma després de mesos de dol. Mentrestant, Isabel gaudia de la companyia d'amigues i de la seva inseparable filla Tamara Falcó. El destí, capritxós, va fer que ambdues dones es creuessin i visquessin el que molts descriuen com un autèntic xoc de mons.
L'historial de ressentiments entre Isabel Preysler i la família Vargas Llosa
No és un secret que la relació d'Isabel amb els fills de Mario mai va ser cordial. Des d'aquell 2015 en el qual l'escriptor va abandonar Patricia Llosa després de cinquanta anys de matrimoni, la família no va tornar a veure la socialité amb bons ulls. La seva relació amb l'autor de La fiesta del chivo va ser tant mediàtica com polèmica, acaparant portades i titulars que van fer sagnar les velles ferides de Patrícia i els seus tres fills. Mentre Isabel gaudia dels focus, Álvaro, Gonzalo i Morgana patien en silenci el que consideraven una traïció pública. La discreció que sempre havia envoltat les aventures i affaires de Vargas Llosa va quedar en el passat: juntament amb Preysler, tot era exposició, glamur i escàndol. La ferida va quedar oberta i, encara que el temps va passar, mai no va cicatritzar del tot.
Marbella: escenari d'un xoc inesperat entre dos mons irreconciliables
El cara a cara a Marbella va ser descrit com un moment tens. Morgana, que sempre s'ha mostrat més reservada que els seus germans, no va poder ocultar el malestar que li provocava la presència d'Isabel. Els qui van presenciar l'escena asseguren que el silenci era tan pesat que podia tallar-se amb un ganivet. El contrast entre ambdues era evident: Isabel, somrient, envoltada de les seves amigues, Ana Cristina Nassi i Amalia Amusátegui, i amb aquest aire de "reina de cors" que l'ha caracteritzat durant dècades; i Morgana, seriosa, sense la intenció de cedir terreny a qui considera responsable d'una etapa dolorosa en la vida de la seva mare. Les mirades es van creuar, però les paraules mai no van arribar. Va ser un dol silenciós que va deixar en evidència que les velles picabaralles continuen intactes.
La situació va generar tal incomoditat que alguns presents van optar per abandonar el lloc discretament. D'altres, en canvi, es van quedar expectants, conscients que presenciaven un moment històric dins del cercle més íntim de l'alta societat espanyola. Ara bé, amb la mort de Mario Vargas Llosa encara recent, molts esperaven que la tensió es rebaixés, però l'esdevingut a Marbella demostra el contrari: el ressentiment continua latent. Ni els anys ni l'absència del Nobel no han aconseguit apaivagar el rebuig dels seus fills cap a Isabel Preysler.