En un món on molts artistes busquen elogis fàcils i aplaudiments superficials, Gustavo Santaolalla, amb els seus 55 anys d'experiència professional i genialitat, llança una declaració que sacseja la indústria: “No m'agrada que diguin ‘t'ha quedat bé’: les coses es fan bé”. El dues vegades guanyador de l'Oscar, conegut per ser el creador de les bandes sonores de Brokeback Mountain (2005), Babel (2006) i la emblemàtica melodia de la sèrie The Last of Us (2023), va parlar sense embuts en una xerrada amb Diego Barrazas, moderador de Dementes podcast, deixant frases que se senten com bufetades de realitat per als qui creuen que la creativitat és pur atzar.
El músic argentí, clau en la història del rock en espanyol i el nou folk llatinoamericà, va deixar clar que la seva carrera no se sosté només en premis ni en currículums brillants, sinó en una manera diferent de mirar els errors, la inexperiència i l'autenticitat. Santaolalla assegura que allò inesperat és el seu veritable combustible creatiu.
.
Gustavo Santaolalla: el valor de l'error i la inexperiència en l'art
Mentre que molts consideren que la perfecció és la meta, Santaolalla proposa una altra visió: l'error pot ser una troballa. En la seva conversa a Dementes podcast, va explicar que quan una nota equivocada apareix enmig de l'execució, no sempre és un accident: “Moltes vegades l'error és una intenció oculta”. Segons ell, aquesta falla pot obrir un camí creatiu que d'altra manera hauria romàs enterrat.
Aquest respecte cap a l'inesperat es complementa amb la seva fascinació per la inexperiència. Lluny de glorificar únicament la veterania, Santaolalla sosté que els fruits de la inexperiència són tan valuosos com els de l'experiència. Per a ell, el “no saber” també pot ser una eina poderosa, perquè obliga l'artista a buscar solucions inèdites i a escoltar camins que, aparentment, no tenen lògica.
“No m’ha quedat bé, ho he fet bé”: la contundència d’una idea
Un altre aspecte impactant del seu discurs va ser la seva manera de relacionar-se amb altres músics. Al llarg de la seva carrera, va produir àlbums icònics per a Café Tacvba, Molotov i Juanes, i tot i així afirma que mai no es posiciona com un simple complaent. “No es tracta de dir que sí a tot”, va explicar al pòdcast. El seu mètode consisteix a donar forma a la idea de l'artista, respectant-la, però aportant la saviesa tècnica i creativa que l'han convertit en llegenda.
La declaració que va generar més impacte en la xerrada va ser el seu rebuig a l'expressió col·loquial “t'ha quedat bé”. Per a Santaolalla, dir que alguna cosa “ha quedat” bé minimitza l'esforç del creador, com si el resultat hagués estat una mena d'accident. En canvi, insisteix que les coses es fan bé o es fan malament, però no simplement “queden”.
Aquesta reflexió exposa un principi clau de la seva filosofia: l'art no ha de dependre de l'atzar ni de l'elogi passatger, sinó del compromís i la convicció. I, tot i que el músic admet que l'aleatori i l'error sí que tenen un paper en el procés creatiu, el seu enfocament trenca amb la narrativa romàntica del "geni accidental". La conversa a Dementes podcast mostra Gustavo Santaolalla no només com un músic excepcional, sinó com un pensador provocador que reivindica l'art com un acte conscient, deliberat, on cada decisió i cada pas estan carregats de significat.