El món dels talent shows pot ser un trampolí, però també un parany. Així ho demostra la història de Nahuel Sachak, guanyador de l'edició més breu i menys vista d'Operación Triunfo, presentada per Pilar Rubio el 2011. Un concurs marcat per la crisi d'audiència de Telecinco i per un desgast evident del format que va deixar el paraguaià amb un títol que aviat es va convertir en maledicció: ser campió d'una edició que gairebé ningú no recorda.
Després de coronar-se com a vencedor, Nahuel va viure un instant d'èxit efímer: presentació de disc en una festa amb Paris Hilton, flaixos i fotos que prometien un futur brillant. Però aquest somni es va esvair ràpid. Ni promocions intenses ni projectes musicals consolidats van arribar a la seva carrera. Les portes de la indústria es van tancar i el jove artista es va trobar amb un buit que pocs saben com afrontar.
La caiguda després de la glòria
El que per a d'altres hauria estat un impuls, per a Nahuel Sachak es va convertir en supervivència. Sense contractes ni oportunitats per cantar, va començar a buscar alternatives per arribar a final de mes. Segons ha explicat al programa Socialité, el seu camí el va portar a xous privats en què la música era secundària. “Trebàvem bé. Cobràvem 1.500 euros per un xou que durava una hora. Jo feia pujar dues noies i a la que ballava millor li regalava la meva samarreta mullada”, va confessar. Una revelació que va sorprendre el públic, però que reflecteix la realitat de molts artistes que assoleixen la fama massa aviat i sense un suport sòlid.
L'experiència va posar de manifest l'altra cara de la fama: guanyar un talent xou no garanteix continuïtat ni estabilitat. El paraguaià reconeix que aquella etapa fosca va ser la més dura de la seva vida. “Va ser com si no hagués passat res. Encara que hagi guanyat, no existeixo”, assegurava fa temps, demostrant que els somnis de la indústria musical poden trencar-se més ràpid del que es construeixen.
Sobrevivir fora dels focus
Avui, Nahuel Sachak es mou en un terreny molt diferent del dels escenaris televisius. La seva prioritat és la supervivència, i ho fa adaptant-se a qualsevol oportunitat que li permeti tirar endavant. Recentment va visitar Barcelona per participar en el Paraguay Fest, recordant les seves arrels i els vells temps, lluny de la glòria que semblava esperar-lo després d'Operación Triunfo.
Així doncs, la història de Nahuel Sachak serveix com a advertència i reflex: no tot triomf televisiu assegura un futur brillant, i a vegades la fama prematura pot derivar en camins inesperats que obliguen a reinventar-se per sobreviure.