L'estrena de ‘Flores para Antonio’ ha tornat al primer pla la figura d'Antonio Flores i la seva història més íntima. El documental, concebut com un homenatge d'Alba Flores, també ha ressuscitat la memòria de dues dones que van caminar al seu costat en els seus dies més lluminosos i en les seves hores més fosques: les germanes Chamorro. Elles hi van ser. Elles van compartir la seva darrera matinada. I elles, amb el seu silenci, han guardat durant anys una veritat que avui torna a cobrar força.
Irene i Chelo Vázquez, conegudes artísticament com les Chamorro, sempre van viure entre la música i la discreció. Però el seu nom va quedar unit per sempre a la família Flores. A Lola, a Rosario, a El Pescaílla. I, sobretot, a Antonio. La seva història va començar a Marbella, en els anys en què la Faraona convertia Los Gitanillos en el seu refugi. Les joves, filles d'uns comerciants d'antiguitats, van coincidir amb Lola al casino de Marbella. Hi va haver connexió immediata. Hi va haver afecte. Un vincle que va transcendir l'artístic.
El Lerele, nucli neuràlgic de la relació
Cada cop que viatjaven a Madrid, Lola insistia que es quedessin a El Lerele, la mítica casa de La Moraleja. I allà, en aquest lloc convertit en santuari familiar, es va anar construint la relació que marcaria la seva vida. Amb l'Antonio, la trobada va arribar el 1988, al concert de Michael Jackson a Marbella. Després, anys més tard, el destí els va tornar a creuar a la discoteca Archy, un dels temples de la nit madrilenya. I des d'aquell moment, va néixer una amistat intensa.
Tant, que a les 72 hores, la Irene ja vivia a la petita cabana que la Lola havia construït per al seu fill a El Lerele. Les Chamorro van començar a formar part del clan. Van compartir sopars, enregistraments, confidències i vetlles. Antonio escoltava les seves cançons. Les aconsellava i les acompanyava. Mentre que elles el recolzaven en les seves crisis i les seves pors.
La tragèdia va arribar el maig de 1995. La mort de Lola Flores va trencar Antonio per dins. Es va enfonsar. Va perdre l'equilibri emocional. Queia en una espiral d'insomni, alcohol i tranquil·litzants. I les Chamorro van fer el que sempre havien fet: quedar-se. Sostenir-lo. Acompanyar-lo. Van ser amb ell en el seu últim concert, el 26 de maig, amb el braç enguixat, un guix que elles mateixes havien pintat per animar-lo.
Irene va ser qui va trobar Antonio Flores sense vida
I també van ser-hi en el seu últim vespre. El 29 de maig, l'Irene i la Chelo van romandre a El Lerele al costat del Pescaílla, la Rosario, l'Antonio Carmona i altres membres del seu cercle proper. Antonio no volia estar sol. Elles no van dubtar. Es van quedar. I el van acompanyar fins que el son el va vèncer.
Hores després, Irene va trobar el seu cos sense vida. Quiet. En la mateixa postura en què s'havia adormit. Tenia 33 anys. I el cor, trencat des que va perdre la seva mare, va deixar de resistir.
Després d'aquella nit, res no va tornar a ser igual. La relació amb la família Flores es va trencar. Les Chamorro es van retirar. Van triar el silenci i desaparèixer. Però la història les ha tornat a la llum. Elles van ser testimonis del comiat. Van ser-hi, a El Lerele, en l'última nit d'un geni que se'n va anar massa aviat.