Que Gabriel Rufían encén els ànims de l'unionisme i dels enemics més aferrissats de l'esquerra és una obvietat tan gran com que el sol surt per l'est i es posa per l'oest. És el seu enemic número 1, i són molts els que s'esforcen dia rere dia en intentar desacreditar el diputat d'Esquerra. Esforços realment intensos i dignes "d'homes de la Il·lustració", com l'hilarant exemple que ha compartit amb els seus seguidors. Una carta, que Rufián assegura "que no és un fake", i que recorda al republicà els horripilants "crímenes de la isquierda, socialismo y comunismo (sic)", repassant les estadístiques dels morts a mans de Maosetun, Hitler i Starli, segons l'autor.
El document difícilment superaria una prova d'ortografia d'escolars de primària, tal i com es pot deduir del format infantil i l'esbojarrada ortografia del desconegut remitent. Ja ni parlem del seu contingut. especialment quan trobem l'al·lusió a "Luis Companys, el berdugo catalán (sic)" a qui atribueix ni més ni menys que "9.000 muertos", posant l'expresident afusellat pel feixisme espanyol a l'alçada de dictadors sanguinaris com Adolf Hitler o Joseph Stalin. O millor dir, Sestarli, que "mató asu propio pueblo de anbre a 7 millones de campesinos, Ucrania (sic)". La infàmia és extensible a Santiago Carrillo, assassí de 10.000 innocents a "Para Cuellos del Jarama (sic)". La lliçó d'història és monumental. I el document, encara més.
L'autor que signa aquest delirant escrit/croquis no ha volgut passar l'oportunitat d'assenyalar amb claredat meridiana a qui es dirigia, amb noms i cognoms: "Al hijo de puta Rufian, su apellido le faborce, torres muy artas an caido (sic)". Dubtes, Gabriel? Per si de cas: "Rufian tu si quere un miserable (sic)". Se'ns acaben els "sics", però no les rialles. Se non è vero, è ben trovato. Gràcies, Gabriel, per compartir-la.