Nietzsche es mostra molt crític amb l'ésser humà d'avui dia. Es diu que l'home ve del mono, per un procés d'homininització. Es va adaptar a les noves necessitats i al seu entorn. El filòsof rebutja aquesta idea no per fer una crítica a la teoria evolutiva, sinó a la moral. No creu que l'ésser humà provingui del mono perquè els animals són millors que l'home, rebutja la idea que l'ésser humà representi un progrés moral automàtic. Per a ell, l'home no està a l'alçada ni del que proclama ser.
Per a Nietzsche, els animals viuen sense culpa, tampoc menteixen, no viuen reprimits, ni tampoc reneguen de la seva naturalesa. El mono és força vital, honestedat instintiva i espontaneïtat. Mentre que l'ésser humà s'avergonyeix dels seus instints, es reprimeix i s'omple de ressentiment.
Fa una crítica de la moral tradicional. La moral domina l'ésser humà, premia l'obediència, castiga la força i glorifica la culpa, donant com a resultat un home feble, temiós i dependent. Per això diu: com hem de descendir d'animals tan sans si hem acabat tan malalts?
Nietzsche parlava d'un superhome
El filòsof parlava del concepte de l'últim home. El definia com a còmode, conformista, sense grandesa i sense risc. Un home que no crea valors, no aspira a superar-se i només vol seguretat.
Un altre dels conceptes de Nietzsche que es poden analitzar en aquesta frase és la “voluntat de poder”. Crèixer, afirmar-se i crear. Segons ell, l'ésser humà actual ha reprimit aquesta voluntat, s'ha fet petit, s'amaga rere normes i moralines. L'animal és bo perquè no s'ha traït a si mateix.
Nietzsche fa servir la provocació. És l'home qui s'hauria de preguntar en què s'ha convertit. És una autocrítica radical. El problema no és d'on venim, sinó en què ens hem convertit.
A partir d'aquí neix la idea del “superhome”. Un ésser humà que crea els seus propis valors, que afirma la vida i que supera la decadència.
