Frank Sinatra no es va acomiadar del món en silenci. Ni tan sols amb la mort va renunciar al seu caràcter, a la seva ironia i a aquell punt teatral que el va convertir en llegenda. El cantant va deixar instruccions precises per al seu funeral. I entre elles hi havia un detall molt petit, que amb el pas dels anys s'ha convertit en el més comentat de tots.
I és que Sinatra va voler anar-se'n ben acompanyat. Dins del seu taüt s'hi havien de col·locar tres objectes molt concrets. Res de grans relíquies ni símbols solemnes. Coses petites, personals, gairebé domèstiques. Un gest final que deia més d'ell que qualsevol discurs oficial. Però de tots, n'hi va haver un que va desconcertar fins i tot els qui el coneixien millor.
Deu cèntims per a una última trucada
D'aquesta manera, al costat d'una ampolla de whisky i un encenedor Zippo, va aparèixer la gran sorpresa amb deu cèntims. Ni joies, ni anells, ni records familiars. Deu simples cèntims que, segons va deixar dit, tenien una funció molt clara. “Per si necessito fer una trucada d'emergència”. Una frase que resumeix a la perfecció el seu sentit de l'humor i la seva manera d'entendre la vida i la mort.
Aquest petit gest va convertir el seu comiat en quelcom profundament humà. Sinatra no només va pensar en el més enllà, també en va bromejar. Com si, arribat el moment, pogués agafar el telèfon des d'on fos i demanar ajuda amb mig somriure. Un últim acudit privat, carregat d'emoció i d'una ironia deliciosa. Aquells deu cèntims es van transformar en símbol. En la prova que fins i tot en l'adéu definitiu, l'artista seguia sent amo del relat. Res quedava a l'atzar. Ni tan sols el que semblava absurd tenia res d'improvisat.
Un comiat amb segell propi
El funeral de Frank Sinatra va ser una cosa tan única com la seva carrera. Sense excessos innecessaris, però amb detalls que parlaven del seu caràcter indomable. La ampolla de whisky representava les seves nits infinites. L'encenedor, el seu vincle amb els petits rituals. I els deu cèntims van ser la seva manera de riure's del destí.
A tot això s'hi suma la frase gravada a la seva làpida: “El millor està per venir”. Un comiat optimista, gairebé desafiador, que encaixa a la perfecció amb aquesta última moneda guardada per si de cas. Com si Sinatra mai no hagués acceptat del tot que el teló es baixava per sempre. Així doncs, mentre molts busquen solemnitat en la mort, ell va preferir deixar una riallada suspesa a l'aire. Deu cèntims van bastar per recordar al món que Frank Sinatra se'n va anar com va viure: amb estil, amb emoció i amb una idea única preparada per al final.