Parlar de Frank Sinatra és endinsar-se en un territori on la llegenda supera la pròpia vida de l'artista. Perquè el cantant no només va marcar generacions amb la seva veu, sinó que va acabar convertint-se en una figura gairebé mitològica per les seves altres facetes com a empresari, icona mundial i home envoltat de poder i influència. Tenir-lo a prop significava entrar en un univers on els llums de l'espectacle convivien amb una ombra que pocs s'atrevien a mirar de cara i a afrontar, encara que fos pel propi bé de Sinatra.
La confessió que va trencar l'encant
I és que va ser ell mateix qui, sense rodejar, va acabar revelant una veritat que va sorprendre fins i tot els seus admiradors més fidels. Durant una setmana sencera al costat de la revista Playboy, Sinatra va deixar caure una frase que encara avui ressona amb força: “Estic a favor de qualsevol cosa que t'ajudi a passar la nit, ja sigui una oració, tranquil·litzants o una ampolla de Jack Daniel’s”. Aquella declaració va obrir una porta inesperada, mostrant un home cansat, conscient dels seus excessos i disposat a verbalitzar el que molts preferien fingir que no existia.
La realitat és que Sinatra portava a coll una vida gegantina i plena de tot tipus de compromisos, sostinguda per un imperi milionari i relacions que vorejaven la política internacional. Ni cal imaginar l'estrès que això comporta. La seva amistat amb presidents, estrelles de Hollywood i magnats va alimentar una rutina marcada per compromisos, festes interminables i expectatives impossibles. Tot això, tard o d'hora, anava passant factura a la salut mental del cantant.
El preu de viure a aquest ritme
D'aquesta manera va quedar clar que, darrere de la fama, hi havia una vulnerabilitat que ell mateix va reconèixer de forma totalment pública. Els tranquil·litzants, l'alcohol i els rituals nocturns no eren un luxe capriciós, sinó el mecanisme al qual s'agafava per suportar els silencis que poques vegades sentia. I és que costa imaginar el que suposa dormir quan es viu envoltat de tanta pressió, tants focus i tantes exigències. I Frank Sinatra ho va patir.
Així doncs, la seva sinceritat no només va desmuntar el mite de l'home impertorbable, sinó que va deixar al descobert un artista que intentava trobar calma enmig d'un torbeller permanent. La frase que va pronunciar no va ser un escàndol, sinó una confessió humana: la d'algú que havia descobert que fins i tot els gegants necessiten recolzar-se en alguna cosa per travessar la nit