Francesc Garriga és un dels millors professionals que tenen a la CCMA. Lligat a la comunicació dels mitjans públics des de fa gairebé 20 anys, el de Súria va canviar els esports per la informació general, va marxar de Catalunya i va travessar l'Atlàntic, a la recerca de nous reptes professionals. De ser el director i presentador del Club de la Mitjanit a Catalunya Ràdio i TV3 o de l'Onze a Esport3, fa dos anys va decidir fer les maletes, agafar un avió i marxar a fer de corresponsal ni més ni menys que als Estats Units. L'experiència està sent plenament satisfactòria, i des d'allà ha pogut seguir fent informació sobre els temes esportius que abans tractava. I el cas més recent el tenim a la Superbowl que aquest passat diumenge van guanyar els Kansas City Chiefs als San Francisco 49ers. O quan Leo Messi va fitxar per l'Inter de Miami.

Evidentment, des dels Estats Units cobreix tota mena de notícies. Gira per tot el país buscant el focus d'actualitat, sovint en clau política, sovint tractant temes i problemàtiques socials. El Francesc porta dos anys amunt i avall del país nordamericà, i s'ha trobat de tot, gent de tota mena, conflictes de tot tipus i escenaris que no s'imaginava, nevats i molts graus sota zero. 

Ara, Garriga ha tornat breument a casa, a Catalunya. I ha parlat de què passa a la seva altra casa, a Washington. I el que ha explicat ha deixat els oients més glaçats que aquests 30 graus sota zero d'Iowa des d'on informava sobre la cursa electoral i els caucus. Ho ha fet a El matí de Catalunya Ràdio, i ha colpit exposant la realitat que l'envolta, a dos pams de casa, al mateix carrer on viu, al centre de la capital nordamericana. Fixin-se en aquesta publicació que va fer fa dos anys: "Prou. Molts americans diuen prou a la violència per ames de foc. A la foto, homenatge als milers de víctimes. Però també molts americans creuen, honestament, que necessiten una arma a casa per sentir-se segurs. Debat difícil d’entendre si no has crescut als Estats Units". I és que tot i que ho ensumava, ara ha comprovat in situ la dolorosa realitat que viuen en aquell país amb les armes.

Li pregunta Ricard Ustrell: "Tu, fins que no hi ha cinc morts en un tiroteig, per exemple, no fas una peça?". Garriga agafa uns segons per respondre, commogut i conscient de la duresa de la resposta que farà a continuació: "Normalment". Ustrell repregunta: "Per tant vol dir que n'hi ha de molts habituals?". I atenció a la cruesa del Francesc, dolorosa cruesa: "Cada dia. Jo visc a Washington, al centre, i cada dia, al voltant de casa meva maten gent cada setmana... cada setmana", diu amb resignació. "Trets de pistola... I no em sento insegur, eh? Ja estic acostumat a que quan sents les sirenes i veus que hi ha més de tres cotxes de policia... tiroteig. El sopar de la Nit de Nadal de fa dos anys, vam sortir a sopar uns quants periodistes, a un bar, dues de la matinada, i ens trobem el carrer tallat... acabaven de matar dues persones". Nus a la gola del Francesc explicant-ho i nus a la gola dels oients escoltant-ho.

Duríssima, crua i trista revelació la del Francesc, que no per esperada, deixa de posar la pell de gallina quan un testimoni de primera mà com el seu, ho acredita.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!