No sabem els catalans la sort que tenim de començar així la setmana. No sabem els catalans la sort que tenim de veure cada nit de dilluns El Foraster, per emocionar-nos i riure amb la bona gent que coneix en Quim Masferrer quan volta amunt i avall del nostre preciós país... O més ben dit, sí que ho sabem. Ho sabem perquè una vegada més, el programa ha estat líder incontestable a la tele, amb un brutal 24,9 % de share i 441.000 espectadors de mitjana. Una barbaritat pels temps que corren avui en dia. Quart capítol de la desena temporada, amb El Foraster anant fins a Brunyola, a la comarca de La Selva, un municipi on fa molt de vent...
Tot i la ventada, en Quim va fer-nos-ho passar pipa amb els veïns que va conèixer allà. Tot i que ell va patir de valent quan va afrontar el repte d'acabar penjat del campanar, com si fos l'àngel de l'anunciació, alçant els braços com si estigués damunt del pessebre...
Un programa que va ser dels més divertits dels darrers temps, on en Quim ens va fer pixar de riure, però on també ens va fer saltar la llagrimeta quan va picar a la porta de dos germans, la Sílvia i el Josep. Només de veure'l, ella es posa les mans al cap, "ai quan ho sàpiga el meu germà... Mira", diu mostrant les mans tremoloses de l'emoció, "estic tan contenta pel meu germà... És que ets una part molt important de la seva vida. El meu germà té discapacitat intel·lectual i tu li alegres molt la vida". La Sílvia li va confessar a en Quim que "ens ajuntem tots els dilluns a la nit a veure't, i és una sessió familiar brutal. Pensa que pel meu germà ets el seu amic. Et coneix molt i clar, tu no el coneixes de res. Ploraria de l'emoció". Com vam fer tots a casa veient la sentida abraçada del Josep i el Quim:
Els germans el conviden a sopar junts i veure el seu propi programa, i en Quim accepta encantat de la vida. I dit i fet, aquell vespre, el dia que van anar a gravar a Brunyola, feien El Foraster, i el mateix foraster, sopant embotit i ous amb un Josep que era el més feliç del món de tenir-lo allà al seu costat. Un convidat privilegiat, un dels moments més emotius que es recorden en tota la història del programa:
En Josep i en Quim, dient a l'uníson, en acabar, allò de Sou moooolt boooona geeent!". En veure's, en Josep s'assenyalava, emocionat, veient-se a la tele. I en Quim confessava "un secret: a mi no m'agrada gaire veure'm per la tele. Doncs heu de saber que aquell 'El Foraster' em va encantar... I sabeu per què? Perquè el vaig veure... amb vosaltres". En Quim, agraït, va dir: "Quan vaig venir a casa teva em vas fer una abraçada... Com se saluden els amics. I avui que has sigut tu el que has vingut, ara l'abraçada te la faré jo", diu abans de baixar a la platea i fondre's en una sentida abraçada...
En Quim i en Josep, dos amics de tota la vida. Meravellosos.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!