Confessió increïble de Quim Masferrer: què no ha fet mai en 54 anys de vida... "Potser ho faig a El foraster"

Els dilluns a les nostres vides tornen a ser motiu de somriure, d'emoció, de felicitat. Molts catalans tornem a ser més feliços des de fa una setmana, des que va tornar a la graella de TV3 el programa més exitós de la casa: El foraster. La desena temporada va arribar trepitjant fort, amb un descomunal 27,1 % de share, una brutalitat, en la visita que va fer el bo d'en Quim Masferrer al municipi de Catalunya que està al bell mig del país, Pinós, al Solsonès. Un primer programa de la nova temporada que, com sempre, ens va emocionar, ens va fer riure i ens va fer estar davant del televisor. I aquest dilluns, sant-tornem-hi.

Segona entrega de la nova temporada amb en Quim visitant el poble de Tivenys, al Baix Ebre, un poble de ribera travessat pel riu, envoltat de tarongers i ple de vida. Un lloc on el presentador no s'imagina que aquí hi viurà un retrobament inesperat i emocionant amb una vella coneguda que li farà reviure un dels moments més especials de la història del programa. Allà, en Masferrer també sabrà per què a Tivenys les cortines amaguen més vida de la que sembla, li revelaran un remei dolç per a quan bufa mal vent, coneixerà la canalla i també una dona de 85 anys i una empenta encomanadissa. Per anar escalfant motors, al Via lliure del Xavi Bundó, a RAC1, l'han entrevistat mentre anaven menjant diferents plats d'un restaurant espectacular, l'Altamar, a la Barceloneta de Barcelona, a la secció del "Plat estrella".

I només començar, ens hem trobat amb una confessió sorprenent per part del Quim. Mentre portaven els aperitius a taula, un dels platets que han dut han estat unes olivetes gegants, "més que olivetes... aquesta se'n diu la 'Gordal', oi?", diu el Toni Garcia Ramon, un dels col·laboradors de l'espai. "Mida pilota de golf, eh? En vols una?", afegeix en Bundó. I ja poden ser grosses, petites o de la mida que siguin, que el Quim no combrega amb les olives: "Són melons, això... Impressionants... Però jo no he tastat mai les olives. Mai. Cap. No, no, no. No s'ha donat. La gent m'apreta molt, però jo, farruco. No m'han cridat mai l'atenció i fins ara la vida m'ha anat prou bé. Però no els hi tinc fòbia a les olives. Faig militància del 'No' a l'oliva, ni a l'olivada". De família de restauradors, amb un restaurant familiar històric a Sant Feliu de Buixalleu, la confessió sorprèn.

Parlant de la seva relació amb la gent amb la qual parla, la bona gent que es troba als pobles, admet que té predilecció per la gent gran, i emociona quan recorda els seus avis, pels qui tenia adoració, i "tot el que em van deixar d'explicar perquè no hi va haver temps, hauria d'haver parlat més amb ells". D'aquí que li encanti parlar amb veïns de més edat quan va amunt i avall amb El foraster. "Tinc debilitat per la gent gran, que no sempre tenen el tracte que es mereixerien, els hi devem la vida i són un pou d'experiència". Un Quim que també ha confessat que al programa fa coses que normalment no faria a la seva vida, com a Quim (i les moltes coses que li hem vist fer als diferents pobles), i a qui posen a prova: "Que algú del proper poble que visitaràs i ens estigui escoltant, quan et vegi, tregui un potet d'olives... Aquesta és la teva línia vermella?". I ell admet que "segurament, podria ser l'únic entorn en el qual jo podria accedir...". "Pobles de Catalunya, fem un repte!!", demanen al programa. I ell: "...jo crec que és més interessant encara el tio que van passant els anys i continua dient que 'No'"... Veurem en Quim menjar-se una oliva? Un motiu més per veure El foraster.