Una de les sèries nocturnes de TV3 més exitoses va ser Ventdeplà, probablement perquè bevia de les mateixes fonts que el culebrot del migdia, l'autor era Benet i Jornet, la protagonista Emma Vilarasau post-Nissaga i les trames eren costumistes. No com ara que TV3 només omple les nits de sèries juvenils, Les de l'hoquei, Merlí, Jo mai mai, L'última nit del karaoke, Moebius. Totes semblen la mateixa. Ventdelplà transcorria a un poble imaginari, en realitat Breda, on els protagonistes eren el del bar, la del súper o la metgessa del poble. I la del súper la feia Imma Colomer, una de les veteranes de TV3. Era de les que va sortir als inicis de la cadena fent el Digui digui, el curs per aprendre català. Després de Ventdelplà no ha fet res més. Abans va ser protagonista del culebrot Laberint d'ombres com la mare de David Selvas. Per què no ha fet més tele? No és el cas de Vilarasau, que li deien que sortia massa a TV3, sinó per una malaltia neurològica.
El trastorn neurològic que pateix des de fa més de 15 anys es diu tremolor essencial, TE, i no Parkinson, no li impedeix en absolut fer una vida normal i actuar. Va dir a El País:. “Molta gent en té a les mans, jo al cap i als llavis. No se'm nota quan parlo. És un trastorn que et fa la vida més difícil i que, com que no et mors d'això, no hi ha una urgència per investigar-lo i tractar-lo. Es prefereix, i ho entenc, lluitar contra malalties mortals com l'ELA o el càncer”. Colomer recorda que entre els que tenen TE hi ha Xavier Trias i que també en va tenir Katherine Hepburn. “És en part genètic i en part emocional. A mi el de la boca em va començar en veure morir la meva mare”. L'actriu diu que ella ha desestimat medicar-se perquè els efectes secundaris (alteració de l'equilibri i la memòria, son) són especialment perjudicials per a la seva professió “i no me'ls vull ni me'ls puc permetre”. Es mostra resignada: “Tenint en compte tot el que a un li pot passar, doncs mira. Però de vegades quan em veig, ploro”. No li impedeix fer teatre i ara amb 80 anys està fent una obra de teatre al Lliure. N'ha parlat a RAC1 a Via Lliure de Xavi Bundó.
És una malaltia que fa que el cap se li bellugui involuntàriament. Li van diagnosticar després d'acabar Ventdelplà i des de llavors només al teatre. "No m'agrada veure'm. Les càmeres no t'agafen amb l'apreci que t'haurien d'agafar. En canvi faig teatre, poder estar a l'escenari, amb companys, i explicar una història és la meva vocació. És una injecció d'energia". No fa tele perquè la càmera agafa plans de prop i es veu massa que belluga el cap com un tic. Als escenaris és més imperceptible des de platea. Confessa que no es jubilarà mai de la feina d'actriu, com tantes altres grans, com Montserrat Carulla, que van fer papers fins poc abans de morir, ja grans.Un exemple per tot el gremi. Una de les dames del teatre català.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!