Diumenge passat, 13 d'abril, va portar una notícia devastadora per a la literatura mundial: Mario Vargas Llosa ha mort a Lima, envoltat dels seus fills i la seva exesposa, Patricia Llosa. La família del Premi Nobel ha optat per un comiat íntim, sense cerimònies públiques, conforme amb els desitjos de l'escriptor. Tanmateix, el que molts no esperaven era la contundent absència d'Isabel Preysler i Tamara Falcó, que, segons fonts properes, mai no van ser benvingudes en l'entorn més proper del literat.

Lluny del que podria considerar-se una separació cordial, la ruptura entre Mario i Isabel el 2022 va deixar una esquerda impossible de tancar. La família Vargas Llosa va ser taxativa des del primer moment, deixant clar que no desitjaven tornar a veure a la socialité ni a la seva filla, ni tan sols davant de la mort de l'escriptor. Una decisió freda, sense marge per a segones oportunitats, que ara ha tornat a sortir a la llum en el moment més dolorós.

"Mai més": el vet que va marcar el final d'una relació incòmoda

Una font propera a l'entorn familiar ha revelat que, després de la separació de Mario i Isabel, els fills de l'escriptor van manifestar el seu rebuig de manera directa i contundent cap a ambdues: van afirmar que no desitjaven veure-les mai, ni tan sols en el moment de la mort del seu pare. Aquestes declaracions, dures i sense ambigüitats, ressonen avui més que mai amb l'absència absoluta d'Isabel i Tamara en la vetlla privada.

Ambdues han optat per un silenci que crida més que qualsevol comunicat oficial. Tamara Falcó, bolcada en la seva nova etapa marital, ha evitat qualsevol declaració pública. Isabel, per la seva part, roman en la seva residència a Madrid, sumida —segons revela un testimoni proper— en un "estat de xoc" que ha preferit mantenir en la intimitat. Dolor genuí o estratègia mediàtica? El dubte persisteix i alimenta l'especulació.

Un comiat blindat: ni flors ni càmeres

La família Vargas Llosa no ha deixat marge per a interpretacions. En un gest de fèrria unitat, els fills de l'autor —Álvaro, Gonzalo i Morgana— han organitzat la vetlla a la mateixa casa on va morir l'escriptor, lluny dels flaixos i els homenatges massius. El Govern del Perú ha decretat un dia de Dol Nacional, però la família insisteix: "Hem acordat portar aquest dol en la intimitat. Per això, hem decidit vetllar el meu pare a casa i no en un lloc públic i els pregarem que respectin aquesta privacitat".

La decisió d'incinerar les restes de Mario, tal com ell va desitjar, reforça el caràcter privat d'aquest comiat. Tot ha estat executat amb una precisió gairebé quirúrgica per evitar filtracions, aparicions incòmodes o enrenou innecessari. I en aquest blindatge absolut, el nom d'Isabel Preysler ha quedat enterrat juntament amb qualsevol possibilitat de reconciliació entre ambdues famílies.

Isabel Preysler, que durant anys ha estat considerada la "reina de cors" en la premsa rosa, ha travessat una humiliació pública que, encara que silenciosa, és molt significativa. El fet que la família de Vargas Llosa hagi decidit "vetar-la" demostra que la seva presència va ser sempre percebuda com més incòmoda que ben rebuda. Per la seva part, Tamara Falcó, que alguna vegada es va mostrar propera al Nobel, també ha quedat exclosa d'aquest desenllaç, oblidada en un relat que mai no va aconseguir concretar-se. Així, la relació entre Mario Vargas Llosa i Isabel Preysler acaba no només amb un cor trencat, sinó amb un cop de porta definitiu. Un adeu sense flors, sense espai per al perdó i sense possibilitat de retorn.