Després d’un duel cos a cos molt igualat amb Maastricht, Rotterdam acollirà Eurovisió 2020 el 12, 14 i 16 de maig al Palau d’Esports AHOY de la ciutat. Aquest estiu, la Unió Europea de Radiodifusió (UER) i la Radiotelevisió Pública Neerlandesa (NPO) han viatjat per Holanda analitzant cinc localitzacions candidates per organitzar el certamen: les dues finalistes i Arnhem, Den Bosch i Utrecht. Amsterdam va declinar concórrer-hi.
Rotterdam, amb poc més de mig milió d’habitants, és la principal entrada i sortida marítima d’Europa i el bressol del moviment humanista d’Erasme, qui va recórrer tot el continent durant bona part del segle XVI per professar en les universitats les llibertats de l’individu, una mentalitat més oberta, tolerant i respectuosa amb la diversitat i la importància de difondre les llengües pròpies de cada país, valors que avui promou Eurovisió.
El recinte que acollirà el certamen, l’AHOY Arena, compta amb una capacitat per 16.000 espectadors i una provada experiència en l’organització de tota mena d’esdeveniments,com ara Eurovisió Júnior 2007. La candidatura guanyadora també ofereix les instal·lacions més adequades pels espais paral·lels al concurs, com són la fira del festival, la discoteca pels aficionats, periodistes i delegacions i la jornada d’inauguració.
Serà la cinquena vegada que Països Baixos organitzi Eurovisió. Aquesta vegada, coincidint amb el 80è aniversari del bombardeig nazi sobre Rotterdam. En anteriors edicions, el programa es va celebrar a Hilversum (1958), Amsterdam (1970) i La Haia (1976 i 1980). L’última vegada que el país va albergar el format però, ho va fer de rebot, perquè Israel i Espanya van rebutjar l’espectacle després d’obtenir un primer i segon lloc el 1979.
Participants
Ana María Bordas, responsable espanyola d’Eurovisió, assegura a EnBlau que la televisió pública de l’Estat ja es troba immersa en l’edició del 2020 des d’abans de l’estiu: “Després de tornar d’Israel, vam començar a pensar en el següent festival i, durant el mes de juny, vam mantenir les primeres reunions amb la Direcció per acabar de definir i posar en marxa la nostra participació de l’any vinent. Esperem comunicar novetats de seguida”.
Encara que el període d’inscripcions pel certamen finalitzi a mitjans de setembre, l’organització del concurs preveu que l’any que ve hi participin fins a 43 emissores, dos més que en l’edició passada, per la tornada d’Ucraïna –se’n va retirar després que la seva representant, Maruv, es negués a defensar la unitat territorial del país a l’espectacle– i el possible retorn de Bulgària –va absentar-se’n arran de les retallades en la cadena nacional.
Podria haver-hi una darrera cadira, la 44. L’arribada d’una nova dècada eurovisiva sempre ensuma a un nou país participant al format i aquest podria ser Casaquistan. “Ho necessitem debatre”, diu Jon Ola Sand, supervisor del festival, després que el país entre Europa i Àsia ja s’hagi estrenat en la versió infantil del programa. Dècada rere dècada, la UER ha anat ampliant les fronteres d’Eurovisió: l’última incorporació, Austràlia (2015).
Per altra banda, Kosovo haurà d’esperar. La seva participació, que semblava quasi un fet, ha sigut rebutjada en l’última assemblea de l’organització. La proposta, impulsada per les radiotelevisions públiques de Croàcia, Eslovènia, Hongria, Macedònia del Nord i Montenegro, ha rebut 400 vots a favor, 673 en contra i 113 en blanc. Tot i la negativa, el nucli dur de la xarxa europea es reserva convidar els kosovars a Eurovisió l’any que ve.