El 2002, Mai Meneses va entrar per la porta gran en el fenomen musical més impactant de la televisió espanyola: Operación Triunfo. Com David Bisbal o David Bustamante, va ser una estrella de la factoria de Gestmusic. Encara que el seu pas pel programa va ser breu, sent la primera expulsada de la segona edició, on va triomfar Manuel Carrasco, això no va impedir que deixés una empremta profunda en la història del pop espanyol.
Fora del focus de l'acadèmia, Mai va decidir construir la seva carrera des de zero, donant vida al projecte Nena Daconte, un nom que més tard seria sinònim d'èxit, malenconia i poesia pop. El seu primer disc, He perdido los zapatos, autoeditat amb gran esforç, va marcar l'inici d'una era. Cançons com "En qué estrella estará" o "Tenía tanto que darte" es van convertir en himnes generacionals, i el duo que va formar amb Kim Fanlo va ser aclamat per crítica i públic.
Mai Meneses, "Nena Daconte", no va poder suportar el pes de la fama
Malgrat els premis i el reconeixement com a grup revelació, la relació professional i personal entre ambdós es va trencar el 2010. Mai va aconseguir conservar el nom artístic i va seguir el seu camí en solitari, mantenint-se sota el paraigua d'Universal Music. Semblava que tot anava bé. Nena Daconte estava a dalt de tot. Però, lluny del que mostraven els focus, Mai s'enfrontava a una batalla silenciosa: el pes de la fama l'estava esclafant.
L'artista va confessar que, després d'assolir el cim, va caure en una profunda crisi emocional. El que per a molts era un somni complert, per a ella es va transformar en un entorn asfixiant, ple de pressió, dubtes i inseguretats. "Vivia amb la síndrome de la impostora, com si no mereixés res del bo que em passava", va relatar en una entrevista recent.
Refugiada en l'alcohol
Va ser llavors quan va buscar refugi en l'alcohol, i el que va començar com una via d'escapada va acabar per convertir-se en una addicció destructiva. "L'alcohol m'ajudava a evadir-me. Em donava una falsa felicitat, momentània i buida," reconeixia. A això es van sumar episodis de paranoia i ansietat, que van acabar per desconnectar-la de la realitat.
El punt d'inflexió va arribar quan va entendre que l'èxit no valia res si la seva salut mental s'esfondrava. "Vaig haver d'acceptar que l'èxit m'estava matant lentament. I vaig decidir parar", va confessar. En aquell moment, va apostar per la seva recuperació, allunyant-se de la indústria i prioritzant el seu benestar i el de la seva família.
Durant un temps va viure a Dallas, formant una família al costat del seu marit i els seus dos fills. El 2019, va tornar a la música, ja des d'una altra perspectiva, més lliure, més conscient, més humana. En el dia d'avui, Nena Daconte continua component, deixant cada vegada més lluny la seva etapa més fosca.