Curiós exercici el que estan fent a Espejo público els dos darrers dies. Si dilluns van entrevistar "el camerunés de Vox", dimarts tocava "el chino más franquista". Ja els simples rètols són força lamentables tirant a patètics. Presentar a l'audiència dos entrevistats amb aquesta definició ja és, com a mínim, per fer-s'ho mirar.

chino franco i negro vox

Antena 3

Es veu que al programa de la Griso els ha entrat un irrefrenable afany per fer un exhaustiu treball de camp i veure quin biaix polític tenen les diferents races que hi ha a Espanya. Ahir un negre camerunès afiliat a Vox i avui un xinès amant de tot el que va fer Franco. Amb Bertrand Ndongo ja se les va tenir, esdevenint trending topic la seva discussió parlant precisament del dictador. Griso l'acusava de ser massa jove per parlar d'algú que no va conèixer ("¿Quién te manda a tí hablar sobre Franco? ¡Si ni por experiencia ni por edad le has conocido!") i el convidat li etzibava que "Y tú tampoco estuviste en la Segunda Guerra Mundial y bien que hablas...".

griso afiliat cemerun vox2

Antena 3

Té nassos que ahir Griso s'omplís la boca recriminant-li això a Ndongo i 24 hores després entrevisti algú que deu tenir la seva mateixa edat i que quan Franco va morir, estava a la Xina. Avui ho ha tingut més difícil per discutir, però, amb un home que tenia un discurs tan lamentable que més que ira, el que provocava era vergonya aliena. Fins i tot semblava que Griso s'avergonyia de la connexió que estava fent el seu propi programa, amb les cares que anava fent escoltant Chen Xiangwei, que ha fet del seu bar Oliva un temple en honor del Caudillo i que fins i tot li ha posat al seu fill el nom de Franco Chen.

bar franquista Madrid google maps

Del que ha dit el cambrer, no cal ni perdre un segon. Barbaritats com "aquí en España nadie hace nada bueno, con 4 hijoputas gobernando", "yo quiero a Franco porque hizo lo que hacen los hombres y actuó", "aquí viene gente de bien, los medios manipulan hablando mal de Franco". Sorprèn, però, que li donin minuts i minuts a un personatge com aquest i fins i tot s'adrecin a ell en to de broma, com quan una col·laboradora li pregunta, arran d'un bony que té a l'ull, si se l'ha provocat algun cop de puny d'algú a qui no li agradava la decoració franquista del local. Ell s'hi abona, i Griso lamentava "y condenaba la agresión". La xarxa no dona crèdit, una vegada més, amb que el s'ofereix a Espejo público: