Emilio Aragón proclama el seu amor per Catalunya i diu això de la llengua i de Franco

Pallasso, i de família de pallassos (fill del recordat Miliki). Després, presentador i actor de programes i sèries inoblidables i molt exitosos com Ni en vivo ni en directo, VIP, El gran juego de la oca o sobretot, Médico de familia, la sèrie de Telecinco amb la qual ho va petar. Emilio Aragón recorda com "Son épocas que no van a volver. Las audiencias que nosotros teníamos entonces... Yo recuerdo que la media eran 9, 10 millones de telespectadores. El final de una de las temporadas fue incluso más que una final de futbol. Era una popularidad muy bonita, pero había días que era complicado salir a la calle o al parque con tus hijos. Pero sarna con gusto no pica", ha dit a El matí de Catalunya Ràdio amb Ricard Ustrell. Una sèrie, en la qual feia del doctor 'Nacho Martín', que feia que els dimarts, a TV3, el Toni Soler, la Rosa Andreu i l'Albert Om, que feien el Malalts de tele a la mateixa hora, aplaudissin i anunciessin que "S'ha acabat 'Médico de familia'!!' quan el capítol s'acabava i deduien que molts espectadors catalans havien canviat de canal i ja miraven TV3.

Més enllà de la seva faceta com a actor, músic, pallasso o productor, Aragón també escriu. De fet, ha anat al matinal de Catalunya Ràdio a "hablar de mi libro", com diria Paco Umbral. En aquest cas, la publicació de la seva segona novel·la juvenil, Telmo lobo, la leyenda del pirata. Qui li anava a dir a ell que faria la carrera que ha fet a Espanya, que a la dècada dels 90 seria possiblement la persona més famosa del país, i que tindria l'èxit que ha tingut, quan va aterrar a Madrid amb 14 anys. De la seva vida de jove, i de la seva llengua, també n'ha parlat... i en català. Amb el seu habitual somriure entremaliat, li diu a l'Ustrell que "el meu català és terrible, però estic molt content. El parlo una mica, fantàstic, no, però ho intentaré, eh?". Un Emilio Aragón que es confessa un enamorat de casa nostra: "Yo he vivido una época maravillosa de mi vida, en el año 82-83, en Barcelona". Era l'època de Ni en vivo ni en directo, aquell programa que va fer amb 22 anys on seguia una línia blanca i on saludava d'aquesta manera: "Buenas tardes: soy Emilio Aragón y usted no lo es".

"Viví dos años aquí, y yo me siento en Barcelona como en casa. Además, quien hizo las veces de mi padre fue Miquel Fortuny y con su familia me une no solamente una amistad, es algo más, somos casi familia. Me unen muchas cosas", diu del realitzador del programa. A Aragón li posen un fragment d'aquell programa que l'uneix a Catalunya i en sentir-lo diu que se li notava encara l'accent. Ell va arribar a Espanya l'any 1973 amb 14 anys, "venía de Buenos Aires, con un acento porteño, de madre cubana, su acento es muy importante. Cuando hablo con ella, la gente se sorprendre. Viviendo en Sudamérica, Centroamérica, Estados Unidos..., cuando llegué aquí me tuve que imponer por una cuestión de adaptación". Adaptació a la llengua. "Por ejemplo la 'zeta', yo decía la 'seta', la 'cansión'".

I preguntat pels 50 anys de la mort de Franco, diu que "yo no crecí con todo aquello. Yo cuando llegué, dos años después murió este señor. A mí, el aniversario que más me duele fue ayer, el de la muerte de mi padre, que ayer hizo 12 años que nos dejó", y del que me acuerdo de él todos los días".