Que un president de la Generalitat de Catalunya en actiu hagi estat jutjat per primer cop en democràcia, ha donat carnassa a molts mitjans unionistes que han vist l'oportunitat per mostrar-se de manera més abjecte, si és possible, a com acostumen a fer-ho. Torra s'enfronta a un delicte de desobediència per no haver tret una pancarta amb el llaç groc demanant la llibertat dels presos polítics del balcó de Palau durant la campanya electoral del 28 d'abril passat. A El País ja es van passar de frenada escrivint que "El fiscal pide para Torra 20 años de inhabilitación". Barrejant realitat i desig.
Mireia Comas
I ara ha estat el diari El Mundo qui ha anat una passa més enllà fent una tasca d'investigació vergonyosa. Un article que no té cap mena de justificació, excepte la voluntat ferma de desacreditar, menystenir i ridiculitzar el president de la Generalitat. Què han fet? Furgar en la brossa, rebuscar en el passat de Torra de quan estava en edat escolar i localitzar excompanys d'escola de Torra perquè deixessin anar tots els seus selectius records d'infantesa. El títol ja és tota una declaració d'intencions: "Quim Torra: el alumno automarginado y calladito de los jesuitas".
Efe
I dins, un reguitzell de frases com el primer fragment, un recull de tot el que és aquest article: "Escasamente brillante, alejado del deporte, tímido, automarginado, buen niño... Así recuerdan a Quim Torra (Joaquín, en su ficha escolar) sus compañeros del colegio de los jesuitas de Sarriá, en Barcelona, donde hablaban con él en castellano". Tot en aquesta frase és d'una mala intenció que tomba. Segueix: "También como católico, apostólico y romano, a lo que hay que añadir un término muy catalán, misaire (que va mucho a misa)". Un no parar de frases d'aquest estil: "Dicen quienes le conocen, aunque sea de refilón porque iban a cursos superiores o inferiores, que es obcecado, tozudo y fiel a sus ideas hasta el extremo, lo mismo que dicen del fugado Carles Puigdemont sus aliados. Le enseñaron que el diablo es el origen de todos los males y vencerle es el objetivo".
Mireia Comas
Aquests que el van conèixer, aunque sea de refilón, han servit el diari per fer un retrat que s'adapta a la seva intencionalitat a l'hora de fer aquest text. Què diuen els companys d'escola que han trobat?: ""Era un niño con el que no nos metíamos mucho porque nos parecía un poco débil en sus gestos. Tampoco le gustaban los deportes, no jugaba al fútbol y se pasaba los recreos en un rincón del patio jugando con piedrecitas y hojas, era un niño especial. Ya un poco más mayores salíamos con las niñas del Sagrado Corazón, pero él nunca se sumaba al grupo". Com si Torra no fos tot allò que un hombretón hecho y derecho tiene que ser, un jove que ni anava amb noies ni tan sols bevia cervesa, oh! sacrilegi!: "Tampoco estaba cuando nos íbamos por ahí a beber cerveza. Podríamos justificarlo diciendo que era un estudiante muy brillante, pero tampoco sobresalió en eso".
ACN
Uns excompanys que diuen que van intentar mantenir contacte amb ell passats els anys, "pero él mismo se alejó del grupo por sus ideas independentistas. No cuadrábamos, no éramos de su cuerda. Pero fue él el que se separó". I afegeix un altre d'aquest amics d'escola: "Lo que realmente me cuesta comprender es cómo un niño tan tímido, automarginado y que nunca sobresalía en nada, es capaz ahora de soltar las bravuconadas que suelta y quedarse tan fresco". Un article absolutament vergonyós, de cap a peus. Potser el seu autor, ja que li agrada tant parlar de l'escola de Torra, es va perdre la classe on van ensenyar dignitat.