El doctor Manuel Sans Segarra, cirurgià retirat i divulgador, ha dedicat gran part de la seva vida professional a la medicina d'alt nivell, sent pioner en la introducció de la laparoscòpia a Espanya i cap del servei de cirurgia de l'Hospital de Bellvitge. Tanmateix, en els seus últims anys, el seu interès s'ha abocat cap a un territori que combina ciència, espiritualitat i filosofia: les experiències properes a la mort (ECM) i el sentit profund de l'existència.
La mort no és el final absolut
El seu acostament a aquest fenomen no va ser casual. Tot va començar amb casos clínics que van desafiar la seva formació científica. Pacients declarats clínicament morts, sense activitat cerebral perceptible, tornaven a la vida relatant amb precisió el que havia passat a la sala de reanimació o fins i tot en llocs distants. Alguns descrivien haver "sortit del cos" i observat l'escena des de dalt; d'altres narraven trobades amb éssers estimats morts o amb figures lluminoses que transmetien pau i guia. Aquests testimonis, verificats en detalls objectius, van portar Sans a investigar més enllà dels límits convencionals de la medicina.
Per a ell, la mort no és un final absolut, sinó una transició cap a una altra dimensió de l'existència. Afirma que "quan morim, només deixem enrere el cos", una carcassa física composta de matèria que, com tot en l'univers, es transforma. Aquesta visió, lluny de ser merament mística, es recolza en estudis i ressonàncies magnètiques funcionals que han mostrat activacions cerebrals específiques quan pacients reviuen mentalment els seus ECM. En les seves reflexions, Sans connecta aquestes experiències amb un problema social creixent: el nihilisme. Considera que la falta de propòsit vital, especialment en joves, pot derivar en conductes autodestructives. Davant això, proposa una filosofia de vida basada en tres pilars: amor altruista, servei als altres i hàbits de benestar integral.
L'amor com a força vital de les relacions humanes
L'amor, entès com a lliurament incondicional i desinteressat, és per a ell la força vital que enriqueix les relacions humanes i facilita la transcendència. Servir a d'altres, fins i tot enmig de les dificultats, converteix cada repte en una oportunitat de creixement personal i col·lectiu. I, per sostenir aquest enfocament, recomana pràctiques concretes: la meditació per connectar amb la supraconciencia i regular l'activitat cerebral; l'exercici físic per mantenir l'energia i la salut; i la gratitud com a eina per conrear una perspectiva positiva i resilient.
Manuel Sans subratlla que la meditació no és només una tècnica de relaxació, sinó un mitjà per accedir a nivells més profunds de consciència, capaços de transformar crisis emocionals i existencials. En la seva experiència, els qui integren aquests hàbits a la seva vida diària desenvolupen una serenitat més gran davant de la idea de la mort i una motivació més sòlida per viure amb plenitud. El cert és que el doctor Manuel Sans Segarra ofereix una visió integradora en la qual la ciència i l'espiritualitat no s'exclouen, sinó que es complementen. Les seves investigacions i vivències apunten que la mort podria ser només un canvi d'estat, i que la veritable tasca humana és viure amb propòsit, amor i servei.