Vivim a l'era de la tirania d'Instagram, dels selfies i del photoshop. Cada dia som sotmesos a l'exposició massiva de centenars d'usuaris i usuàries que comparteixen via xarxes la seva bellesa, el seu estil, i fins i tot, els seus retocs estètics. En alguns casos, però, la bellesa és tan falsa com una moneda de 3 euros. Han passat per tants filtres fotogràfics que de la imatge original no queda ni rastre. En d'altres, això de ser guapes o guapos és tan subjectiu que només existeix a la seva imaginació. Però també hi ha qui, sent fastigosament ben plantada, no té cap inconvenient en ensenyar la seva fotografia menys afavoridora. I el més curiós de tot: Aquest reduït grup aconsegueix molta més repercussió que aquells que fan malabarismes estètics per esgarrapar un parell de likes més. L'exemple més contundent l'hem trobat amb una deessa de les passarel·les de moda dels 90, Cindy Crawford.
La nord-americana, una d'aquelles dones que va esdevenir en mite durant els 80 i els 90 juntament amb Claudia Schiffer, Naomi Campbell o Ellen MacPherson, és guapa. Molt guapa. Des que es lleva fins que se'n va a dormir. No importa la edat, ni el maquillatge, ni tenir l'aspecte d'haver-se caigut del llit fa trenta segons. El que en la majoria dels mortals seria sinònim d'esborrar la imatge o de patir les rialles dels amics i coneguts (per no parlar dels haters, que aquests critiquen qualsevol cosa), en el cas de la Cindy és motiu d'ovació. Comproveu com és una top model de 53 anys que s'ha quedat clapada amb els cabells humits i sense treure's el maquillatge. D'escàndol.
Cindy Crawford despentinada @cindycrawford
"El que vale vale y el que no..." al photoshop. Queda clar que en el seu cas, ni tan sols li cal pentinar-se per demostrar el seu atractiu. La pregunta és: L'anirà al darrera la legió d'aspirants a Afrodites, Venus, Adonis o Apol·los de les xarxes socials i bombardejaran els seus perfils amb les seves fotos menys lluïdes? Més d'un sortiria (mai millor dit) "retratat", que diria Pedrerol.