Sembla l'inici d'un acudit. "Había un par de sirvengüenzas..." Aquesta és la definició que fa el líder del PP, en Pablo Casado, de la corrupció del seu partit. "Un par". Així, a grosso modo. És el que va respondre a Pablo Motos durant la seva primera visita a El Hormiguero. El presentador l'havia demanat per les enquestes i la pèrdua de lideratge del PP a la dreta, i Pablo s'afanyava per treure's la pregunta de sobre: "La crisis económica pasó factura". Motos va estar bé amb la rèplica: ​"Lo habéis perdido por el dinero negro, por la corrupción y por los sobres”. Casado salvant els mobles: "Por la corrupción, efectivamente. Había un par de sinvergüenzas...”. “Un par de personas...o un par de docenas”. Touché, Pablo.

casado el hormiguero 5 atresmedia

Atresmedia

L'entrevista de Casado també va deixar una postal d'aquelles que donen color al candidat en campanya electoral, mostrant habilitats que no tenen a veure amb la política. Una bona forma d'aconseguir que l'endemà no es parlés tant de bajanades com "cerraría TV3 si sigue al servicio del independentismo ilegal", que els CDR són pitjor que VOX o fins i tot, el que va dir només entrar al plató d'Antena 3 i que va enfurismar els animalistes: "Les he prometido que les compro un perro si gano", una afirmació que va fer intervenir una de les titelles del programa: "Un perro se adopta". 

En fi, que el colofó de tot plegat va ser veure a Casado fent d'estrella del rock. O al menys això el van fer veure mentre tocava els compassos de Uptown Funk, el tema musical de capçalera del show. Ell no va haver de ballar-lo, com la seva amiga Soraya Sáenz de Santamaría. Ell és molt més modern. I virtuós. O no. Potser no n'hi ha per fer tant el fatxenda a la tele. Però això sí, Pablo és torero, i es va atrevir a interpretar la línia de baix de la cançó (desconeixem quant de temps va dedicar a assajar abans de la performance).

"Espero que las elecciones se me den mejor", confessava Casado després del moment talent show. Millor que el màster en dret, que la geografia, i tantes coses. Però bé, aquesta era potser l'única gran veritat que va dir durant una nit en la que va convertir el plató en un bar musical. Un bar en el que es troba sovint amb el Santiago Abascal, qui fa "política de barra de bar", o amb l'Albert Rivera i el Bertín Osborne, la propera gran cita mediàtica del popular, on la música potser deixa el seu lloc als mastegots entre dretes, acudits de mal gust i una abraçada fraterna entre els 4 salvadors d'Espanya (sí, inclòs el Bertín).