Des que María Teresa Campos va morir el 5 de setembre de 2023, la calma no ha tornat al clan familiar. Lluny d'homenatges i dols discrets, la disputa per l'emblemàtic àtic a Pedregalejo ha encès les alarmes. La propietat, de 175 metres quadrats, quatre habitacions i una terrassa amb vista a la Mediterrània, ha passat de ser un santuari emocional a un punt de fricció entre les seves hereves: Carmen Borrego i Terelu Campos.
Mentre que Carmen ja hauria manifestat al seu cercle més íntim la seva intenció de vendre l'immoble, Terelu es manté ferm en la seva negativa, escudant-se en la memòria de la seva mare i en el valor sentimental del lloc. La fricció entre ambdues és tan tensa com silenciosa. Encara que intenten mantenir la façana d'unitat davant de les càmeres, fonts properes asseguren que l'enfrontament és real i profund.
Herència dividida: Carmen Borrego busca liquiditat, Terelu invoca el llegat
La xifra no és negligible: la casa podria assolir els 900.000 euros al mercat actual. A cada germana li correspondria aproximadament la meitat. I encara que en privat ambdues reconeixen les necessitats econòmiques que travessen, la venda de l'àtic representa molt més que una transacció immobiliària. Carmen veu una oportunitat clara de refrescar les seves finances, mentre que Terelu insisteix que aquest habitatge "no té preu".
Durant els últims anys, la casa ha funcionat com un temple familiar, un lloc on ambdues germanes solen refugiar-se en Setmana Santa amb els seus respectius fills, buscant recrear la calor familiar que María Teresa imprimia a cada racó. Per a Terelu, no és només un immoble, sinó una part important de la seva història, una expressió del seu passat. Tanmateix, Carmen, més pràctica i menys nostàlgica, pensa que mantenir el pis tancat durant la major part de l'any no té sentit i que la casa hauria de tenir una nova vida, encara que això signifiqui acomiadar-se d'ella.
El silenci de Terelu és el seu crit més potent: no hi ha venda, ni ara ni mai
En declaracions recents, Terelu ha evitat pronunciar-se de forma explícita, però ha deixat clares les seves intencions. Per a la filla gran de María Teresa, desfer-se de l'àtic seria deshonrar la memòria de la dona que els ho va donar tot. Encara que no existeixen clàusules escrites que impedeixin la venda, la moral i la lleialtat familiar pesen com una llosa.
La decisió de mantenir l'àtic sense vendre sembla, ara per ara, definitiva, però els rumors sobre pressions internes no cessen. Alguns pròxims asseguren que Carmen estaria intentant convèncer la seva germana amb arguments econòmics, fins i tot proposant l'arrendament temporal de la propietat. Tanmateix, Terelu Campos hauria respost amb rotunditat que la casa no es toca.
En un entorn on les herències gairebé sempre desencadenen conflictes, les Campos intenten mantenir les maneres. Però la tensió és evident. L'àtic de Màlaga s'ha convertit en l'epicentre d'una batalla de valors, on el sentimentalisme de Terelu xoca amb el pragmatisme de Carmen. Ara per ara, la casa continua dreta... però la unitat familiar comença a esquerdar-se pels seus fonaments.
Si alguna cosa està clara és que María Teresa Campos va deixar una mica més que una propietat: va deixar una història, una càrrega i un símbol. I mentre una germana vol tancar el capítol venent l'àtic malagueny, l'altra s'aferra a ell com si fos l'únic que els queda.