Durant els últims anys, alguna cosa ha canviat silenciosament en el mercat immobiliari espanyol: cada cop més gent està renunciant al maó de tota la vida per apostar per els habitatges prefabricats. El que abans sonava a moda passatgera s'ha convertit en una opció real per a qui busca independència sense arruïnar-se. Són ràpides, tenen preus molt més assumibles i s'adapten a pràcticament qualsevol estil de vida. Així ho resumeix l'especialista Jan Eskenazi, que explica que el ventall de compradors és enorme: des de parelles joves que abandonen el pis urbà per instal·lar-se en una parcel·la familiar, fins a jubilats que busquen una casa més senzilla, còmoda i fàcil de mantenir.

Carlos Alcaraz, ATP Finals

I en aquesta nova tendència també hi trobem noms mediàtics. Un dels més cridaners és el de Carlos Alcaraz, que quan no està competint arreu del món ni descansant amb els seus pares, viu en una discreta casa prefabricada dins de la Ferrero Tennis Academy, a Villena (Alacant). Un centre d'alt rendiment fundat el 1990 per Antonio Martínez Cascales i que amb els anys ha anat creixent fins a convertir-se en un referent internacional del tennis.

Carlos Alcaraz viu en una casa prefabricada de 90 metres quadrats

Enmig d'aquell enorme recinte esportiu és on es troba la casa modular que utilitza el tennista murcià: un habitatge de fusta d'uns 90 metres quadrats que, tot i la seva senzillesa aparent, està equipat com qualsevol llar convencional. Saló, dormitori, cuina, bany i un petit porxo obert al jardí que li serveix de refugi entre entrenament i entrenament. Al seu voltant, Alcaraz té a mà tot un arsenal d'instal·lacions professionals: vint pistes, gimnàs, sauna, sala d'estudis… un petit univers dissenyat perquè res interfereixi en la seva rutina esportiva.

Aquest tipus de cases funcionen mitjançant mòduls fabricats en tallers especialitzats. Allà es construeixen les peces principals i, només quan estan llestes, es traslladen al terreny escollit per muntar-les com si fossin un puzle gegant. El preu final depèn dels materials, de la tècnica utilitzada, del nivell d'aïllament o del disseny. Aquesta capacitat per adaptar-se a la butxaca i a les necessitats de cada persona és, precisament, el que les ha convertit en una alternativa tan atractiva.

És important diferenciar-les de les cases mòbils, molt més lleugeres i pensades per a una altra finalitat. Les prefabricades, com la d'Alcaraz, estan dissenyades per durar dècades i convertir-se en residències habituals, no en solucions temporals.

Amb un mercat immobiliari cada cop més inaccessible, no estranya que aquest tipus d'habitatge hagi anat guanyant terreny, especialment entre els joves. El que abans semblava una raresa avui es perfila com una de les poques vies per tenir casa pròpia. I exemples com el del tennista demostren que no només són pràctiques, sinó també una elecció de vida. Qui ho hauria dit fa uns anys?