El bo del Carles Francino, com ens ha passat a molts, sap que dins d'un cotxe poden passar moltes coses. De vegades, l'hermetisme de les quatre parets dels vehicles, quan estem conduint, treu el pitjor de tots nosaltres, especialment quan veiem què fan altres conductors que es pensen que estan fent rallies en mig de la ciutat. De vegades som nosaltres mateixos els que tenim un mal dia. Altres vegades, la crispació ens ve donada, com dèiem, per conductors temeraris. El locutor català les ha viscut de tots colors dins d'un cotxe. Fins i tot, ha patit comportaments catalanòfobs, quan una vegada que se les va tenir amb un taxista de Madrid, emprenyat perquè el Carles i un acompanyant parlaven en català: "Surto del taxi i foto un cop de porta, un portasso de la hòstia: puuuum. El taxista em diu '¿En tu tierra sois siempre así?'. I jo li dic 'Sí, yo siempre cierro así, ¿algún problema?'. Y el taxista em diu 'He dejao de hablar porque hablabais en catalán'. I jo li dic: 'Vete a la mierda'".

Carles Francino, TV3

Ara, el Carles ha confessat una altra situació desagradable viscuda als carrers de Madrid, dins un cotxe. Aquesta vegada, però, el conductor no era cap taxista, sinó que era ell, conduint el seu vehicle. I qui va tenir un comportament reprovable no va ser un altre que ell mateix. Un comportament del qual se'n penedeix, i que li ha servit per mirar-se al mirall i dir-se a sí mateix que no pot tornar-li a passar, que no li agrada el que va fer. Va ser recentment, i ho ha revelat a l'espai El racó de pensar d'Aquí Catalunya, l'excel·lent programa conduït per la Marina Fernàndez a SER Catalunya.

Carles Francino Cadena SER

Explica el de Reus que es trobava a Madrid i que va tenir una reacció "de la qual me n'avergonyeixo, i a més a més, no és pròpia de mi". El director de La Ventana estava aturat dins del seu cotxe davant d'un semàfor, quan de sobte va venir "un noi que devia ser d'origen subsaharià, perquè era negre com el carbó, que venia mocadors". Francino admet que "jo, de vegades, en compro, a vegades no, perquè no pots estar tampoc comprant cada dia mocadors als semàfors, per desgràcia, és així". El que lamenta el periodista, però, no és el fet de no haver-li comprat mocadors al noi, sinó que a més, quan el noi se li va posar al costat, "vaig tenir una reacció de pujar la finestreta i jo no el mirava. Vaig esperar 20, 30 segons que es posés el semàfor en verd per engegar perquè m'estava molestant la seva presència i em feia mal".

Carles Francino, penedit IG

Instants després, quan va arrencar, "vaig pensar: 'Ets un gilipolles. T'has portat com allò que sempre critiques. T'has deixat portar per la comoditat de l'automatisme, de dir 'aquesta imatge em fereix, no m'agrada i per tant, l'esborro', que és el que fem quan anem pel carrer i veiem gent dormint a un caixer, que apartem la vista". Contradiccions que com ell diu, "portem dins i et fan pensar. Si serveixen perquè reflexionis i puguis millorar com a persona... Jo intento fer-ho. No sempre ho aconsegueixo, però si més no, ho intento".

Tant de bo tots féssim com el Carles. No el que va fer al cotxe, amb el noi que venia mocadors, sinó la reflexió posterior, el penediment i la voluntat de no repetir gestos com el que li va sortir de dins. Millor aniríem com a societat.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!