Si diem el nom de Manuel González Savín segurament la majoria no tingui ni la més remota idea de qui parlem. Però si ho canviem pel nom artístic de Cañita Brava, la cosa és ben diferent. El gallec ha estat una figura important de l'humor a l'Estat espanyol des dels anys 90, quan va aparèixer al programa 'El Semáforo' del desaparegut Jordi Estadella. La seva fórmula era la cançó "original, mía de mi propia creación", i que fins i tot podia interpretar en anglès, xinès o rus. Tant se valia, perquè les lletres eren força incomprensibles, absurdes. També les que cantava en castellà. Però l'home feia gràcia per com s'expressava, pel seu posat davant de les càmeres, despertant certa llàstima com a veritable freak. Un freak amb un públic immens i molt sol·licitat, això sí.
L'home es va guanyar molt bé la vida durant una bona temporada. Assegura que guanyava "7 millones de pesetas" a l'any, un dineral per a ell en aquella època. La seva popularitat va fer que Santiago Segura es fixés en ell per interpretar un petit paper a la saga Torrente, fent de cambrer que reclamava, sense èxit, que el fastigós detectiu li pagués les consumicions endarrerides. "Me debes 6.000 pesetas de whisky" es va convertir en una d'aquelles frases cèlebres de l'època. Si el Cañita hagués triomfant en l'era de les xarxes socials, no tinguin cap mena de dubtes que tindria un bon grapat de mems dedicats a les seves intervencions. Segura el va continuar trucant per fer el seu cameo en les diferents seqüeles de la comèdia policíaca. Ara, dècades després de la seva època daurada, tot és molt diferent. Té 76 anys, el telèfon ha deixat de sonar i la seva situació és desesperada.
El programa 'Sálvame' ha localitzat a l'humorista a la seva Galícia natal, i l'estat en el que se l'han trobat és preocupant. Viu en la indigència, amb penúries importants per arribar a final de mes o ni tan sols omplir la nevera. Els 400 euros mensuals que cobra de pensió són el seu únic ingrés. 230 se'n van el primer de cada mes, quan ha de pagar l'habitació del pis en el que conviu amb 5 persones més. Tot el que havia guanyat s'ha evaporat, és història: "Llevo dos años por culpa de la epidemia que no se pudieron hacer muchos conciertos. Poco tengo, me dejó tocado. Gasté el dinero, tuve una mujer y la apoyaba porque ella estaba sin trabajo". A més a més, l'home denuncia les jugades que li han fet gent en la que confiava i que tenia al seu voltant: "Los desconocidos me engañan".
Clica a la imatge per sentir l'entrevista de 'Sálvame':
La intervenció de Cañita ha servit per llançar un S.O.S. a tots aquells que l'han seguit, que l'estimen o que el recorden amb simpatia. Sortosament encara hi ha gent que li ajuda a tirar endavant perquè "me ven muy agobiado". Però amb això no n'hi ha prou, els problemes tornen a aparèixer ben aviat. Per això té un canal de Youtube en el que confia com a salvavides per millorar lleugerament la seva situació econòmica. Actualment té més de 6.000 subscriptors i només 5 vídeos disponibles, amb una quantitat molt modesta de visualitzacions. Hi ha molta feina encara, però l'home no defalleix. Si alguna cosa ha demostrat sempre és un optimisme sorprenent i ben pocs temors. Si explicant la seva precària existència aconsegueix activar una forma de guanyar-se la vida amb dignitat, per què no intentar-ho? L'esperança és sempre l'últim recurs.
La situació de Cañita Brava recorda molt a la d'altres personatges televisius que van fer molta gràcia, però que després van passar a l'oblit i la marginalitat. És la part més fosca de la fama televisiva, el descens als inferns. Joguines trencades. Des d'aquí posem el nostre petit gra de sorra per ajudar-lo a remuntar. Endavant, Manuel.