El Butlletí Oficial de l'Estat ha confirmat de forma definitiva el que molts ja sospitaven: la liquidació de l'empresa de Belén Esteban és una realitat. La firma Sabores de la Esteban SL, creada el 2021 amb la intenció de conquerir el paladar dels espanyols a través de gaspatxos, salmorejos, cremes de verdures i patates fregides "de recepta casolana", ha iniciat la seva dissolució oficial. El que va començar com una aventura empresarial carregada d'il·lusió i orgull personal ha acabat amb un desenllaç amarg.
L'anomenada "princesa del poble" havia apostat fort per aquesta iniciativa, convençuda que la seva popularitat televisiva podria ser el motor perfecte per obrir espai a les prestatgeries dels supermercats. Tanmateix, la dura llei del mercat i la ferotge competència del sector alimentari van acabar per sepultar les expectatives d'una marca que va arribar a sonar amb força en el seu llançament.
L'ambiciós projecte gastronòmic de Belén Esteban
Sabors de la Esteban va néixer amb una visió ambiciosa: productes frescos i elaborats sota la promesa de qualitat casolana. La marca va aconseguir colar-se en gegants de la distribució com Carrefour, Dia i Alcampo, i fins i tot es va deixar veure en alguns xiringuitos de platja, el que va generar al principi la sensació d'èxit fulgurant. Belén Esteban no va ser una simple sòcia capitalista.
Es va convertir en la cara visible de l'empresa, protagonitzant campanyes publicitàries, entrevistes promocionals i fins i tot espots televisius. "Crec que és una de les vegades que més valent m'he vist en la meva vida en crear aquesta empresa, i crec molt en mi i en els Sabores de la Esteban. Això no és una marca de diversos anys, és una marca de futur", declarava amb convicció en els seus primers passos com a empresària, deixant clar que aquesta aventura era també un homenatge a les seves arrels familiars i a la seva passió per la cuina.
De la il·lusió inicial al desgast econòmic
Però la realitat va colpejar amb força. La competència amb marques consolidades, els alts costos de producció i la necessitat de mantenir una distribució massiva van provocar un desgast financer insostenible. A poc a poc, els productes van començar a desaparèixer dels lineals dels supermercats, aixecant sospites sobre el futur de l'empresa. El desenllaç va arribar en forma de liquidació. Segons la mateixa Esteban, la seva atapeïda agenda televisiva li va impedir de ser tan present en el negoci com hauria volgut. A més, el control dels preus va ser un maldecap: mentre ella pretenia mantenir un cost accessible, cada cadena imposava el seu, generant frustració en la seva idea que "tothom pogués comprar el seu gaspatxo".
Encara que l'empresa alimentària de Belén Esteban es dissol, la seva vida mediàtica continua més vigent que mai. La col·laboradora manté contractes publicitaris, presència fixa als platós de televisió i projectes paral·lels que li garanteixen seguir sota els focus. Aquesta ensopegada empresarial, lluny d'enfonsar-la, la posiciona en una llista de famosos que va intentar diversificar la seva carrera amb negocis propis i no va aconseguir la rendibilitat esperada. Exemples similars abunden en el panorama televisiu: des de línies de roba fins a locals de restauració, passant per marques de cosmètics i restaurants que mai no van enlairar. La conclusió és clara: la fama pot obrir portes, però no assegura un buit estable en sectors altament competitius com l'alimentari.