El Marroc està fent història al mundial de Qatar. El combinat del nord d'Àfrica ha arribat per primera vegada a les semifinals de la màxima competició, una fita per la que pocs haguessin apostat quan va començar la Copa del Món. L'èxit és aclaparador i merescut. Han fet fora Bèlgica, Espanya ​i Portugal, tres dels suposats favorits a les travesses. Un equip d'atletes, una muralla defensiva i incansable, en la que destaca per mèrits propis el porter, Yassine Bounou. Les dades són brutals: l'equip només ha encaixat un gol en tota la seva singladura, quan van jugar i guanyar contra el Canadà. Curiosament en Bono no va jugar contra el país on va néixer, ho va fer el seu substitut. Quan ha estat sobre el terreny de joc, zero gols encaixats. Ni tan sols a la tanda de penals contra Espanya. El jugador del Sevilla està on fire. 

En Bono, però, no només rep elogis per les seves actuacions a la porteria. També destaca quan compareix a la sala de premsa i comenta la jugada amb els informadors internacionals desplaçats a l'emirat. Per exemple, dissabte després d'eliminar a la Portugal de Cristiano Ronaldo. La seva eufòria era total, està vivint el moment esportiu més important dels seus 31 anys de vida i de la seva carrera esportiva. També la dels seus compatriotes marroquins. Però tot i aquesta joia, no es deixa anar. Manté els seus principis. Especialment els lingüístics. I va donar una lliçó encomiable, malgrat que podria haver optat per una altra via més còmoda i menys criticada pels haters. Una cosa tan senzilla com parlar en el seu idioma, l'àrab, tot i dominar tres llengües més de forma perfecta: l'espanyol (amb accent argentí), l'anglès i el francès.

Bono portero Marruecos final partido Europa Press
Yassine Bounou, porter del Marroc / Europa Press

El gest de Bono a la roda de premsa defensant el seu idioma

El periodista argentí Juan Manuel D'Angelo signa una piulada que està arrasant a les xarxes socials explicant aquest fet. La posició d'en Yassine és clara i valenta: parlo com em surt dels nassos, o més ben dit en el meu idioma. Si els periodistes no m'entenen, que contractin un traductor. És fàcil i, a més a més, dona feina. "Bono eligió dar la conferencia en árabe. Ante las críticas de la prensa por esta decisión, simplemente dijo que él no tenía la culpa si no sabían hablar el idioma y que la próxima vez deberían llevar interprete". Podria fer-ho, però el seu interès no és quedar bé amb el personal. S'estima més defensar les seves tradicions. Punt final. 

Molts catalans aplaudeixen la decisió de Bono, porter del Marroc

El gest d'en Bono està tenint especial repercussió a Catalunya, dies després del famós vídeo d'un altre compatriota seu a Barcelona parlant un català perfecte. O el de Luis Enrique defensant les llengües cooficials. El comportament del porter serveix d'exemple als catalanoparlants, una cosa tan senzilla com protegir la identitat del país i la seva riquesa idiomàtica. No cal agenollar-se davant d'idiomes molt més estesos per fer arribar el missatge: els que vulguin entendre'l ho faran, es buscaran les garrofes. I els que no, doncs com sempre. Hauríem de deixar de preocupar-nos per ells, deixar de tenir tants miraments amb els que no respecten la singularitat i la diferència. El clam de catalans a les xarxes és notable. Fem un recull d'aquells que aplaudeixen Bono per les seves parades. No les dels partits, si no les dels atropellaments lingüístics.

Bono portero Marruecos Europa Press
Yassine Bounou, Bono, el gran porter del Marroc / Europa Press

El futbol, de tant en tant, serveix d'alguna cosa més que de panem et circenses. No passa sovint, però si té lloc... s'ha de celebrar com un gol per l'escaire en una final.