'First Dates' és un dels programes emblema de Cuatro. Potser un dels que més rendiments dona a la cadena. Es manté en antena des de fa més d'un lustre, amb Carlos Sobera com a mestre de cerimònies. És el restaurant més famós de la televisió, en aquests metres quadrats ha passat absolutament de tot. Relacions que s'han consolidat, algunes que han acabat per sempre, altres que han format una família i algunes que no es van donar l'oportunitat ni d'una segona cita.
La productora de 'First Dates' treballa tots els dies per donar amb personatges que continuïn cridant l'atenció de l'espectador perquè sobre gustos no hi ha res escrit. Tampoc no es queda enrere l'equip que acompanya a Carlos Sobera, ara al costat d'Elsa Anka, mentre la seva filla, Lidia Torrent, gaudeix de la baixa per maternitat. També són les cambreres Cristina i Marisa, bessones. Com passen més desapercebudes, Emma García i el seu equip ha volgut portar-les a plató per conèixer-les una mica millor.
Les cambreres de 'First Dates' pateixen TOC
Tenen 44 anys, són extremenyes, actrius i confessen que ambdues pateixen la mateixa malaltia: Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC). Des de petites van començar a veure que tenien diverses manies i amb els anys es van anar incrementant fins al punt d'afectar la seva vida diària i la dels seus éssers estimats.
"Des de petites, fèiem coses molt estranyes, però pensàvem que érem així, que teníem algunes manies, com obrir i tancar l'armari diverses vegades. Però amb el temps, es va tornar com mes bruta la ment, com que mai no estàvem en pau. Jo pensava que la gent era així, però tot va canviar quan iniciem el tractament".
Les seves manies van començar a perjudicar els seus pares i altres persones del seu entorn més pròxim. "Quan tallava amb un noi, explicava a totes les meves amigues la mateixa història, amb tots els detalls, i jo vaig pensar que era una pesada". El seu pare un dia es va esvanir en escoltar la mateixa història diverses vegades.
Les bessones van confessar que van arribar a autolesionar-se perquè el dolor físic els calmava uns segons. "T'empassaves les llàgrimes, t'empassaves l'ansietat, somrèieu i, mentre podies, t'amagaves, et posaves dels nervis d'amagat... Matías Roure, Lidia Torrent, i companys de maquillatge el van viure. La directora va ser un gran suport". Abans de sortir a plató els tapaven amb maquillatge les ferides que es produïen amb les seves autolesions.
"Jo li deia a la de maquillatge 'mira el que m'he fet, si us plau tapa-me'l', ella ja sàvia que tenia això. Quan estàs molt malament no el pots amagar", afegeix. Va començar una de les germanes, va anar a teràpia, i quan va sortir d'aquest pou va caure l'altra.
"Jo no podia ni suportar el mal que provocava". "Volia solitud, t'aïlles. M'anava a passejar per Madrid i tenia pensaments suïcides, en pla 'a qui li escriuria una carta?' I després pensava que com anava a fer-lo això als meus pares", confessa.